SlideShare a Scribd company logo
Romànic
 
Por a l'any 1000 Obscura profecia de l'Apocalipsi de Sant Joan que deia que en l’any 1000 acabaria el món.
Pelegrinatges V iatges sants.  Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, o bé perquè l’església prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins.  Les rutes de pelegrinació cristiana més prestigioses eren : Jerusalem Roma Santiago de Compostel·la Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i a poc a poc el romànic s'estengué per tota l'Europa Occidental.
Els  murs de pedra  són  massissos  i de  poca alçada   Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n  senzilles  i  austeres . Les formes arquitectòniques són senzilles i austeres Hem de saber Una  ESGLÉSIA  és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot  i un espai per als fidels. Tipus d'esglésies:   CATEDRALS : si és la seu d'un  bisbe , usualment en grans ciutats.  BASÍLIQUES : església de grans dimensions on se celebren cerimònies especials, és un títol atorgat pel  Papa .
Cantàbria Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n  senzilles  i  austeres . L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en  lesenes  o  faixes llombardes  i  arquets cecs .  Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes
Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en  lesenes  o  faixes llombardes  i  arquets cecs .
Volta de canó Volta de canó amb arcs faixons Volta d’aresta contraforts Arc de mig punt Les cobertes són la volta de canó, la volta de canó amb arcs faixons i la volta d’aresta . L’arc de mig punt
Porta atrompetades Finestres d’espitllera Absis i absidioles Pilar robustos Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’ oest  -lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals.  Planta de creu llatina La  capçalera o zona de l'altar, l'absis i les absidioles és situada a  l' est , on surt el sol.  La primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada en Jesucrist .
Porta atrompetades amb arquivoltes arquivoltes
Finestres d’espitllera
L ’ element de suport per la seva robustesa  é s el  pilar . L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.
 
Els absis i absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
 
La torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable
Campanar d’espadanya, paret o cadireta, consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes
MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII. Feta en fusta de xiprer i castanyer policromada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)  .
Marededéus
MARE DE DÉU DE GER Segona meitat del segle XII. Talla en fusta policromada.  Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya).  Es conserva al MNAC. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de petita mida ja que es vol remarcar l’ imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç.   Les dues figures son totalment frontals i gairebé simètriques Expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre Mare i Fill Beneeix al seu davant amb la mà dreta, mentre a l’esquerra sosté un llibre on pot llegir-se  Ego sum . Tots dos personatges van vestits amb túniques, i han perdut les corones originals
MARE DE DÉU DE NÚRIA Segle XII o XIII. Talla en fusta policromada.  Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès) La Marededéu amb la mà dreta  agafa i també sosté l’Infant, trets molt poc freqüents en les imatges romàniques. L'Infant, no porta corona i vesteix amb túnica i mantell.  Beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el Llibre de la Llei. La Marededéu de Núria, obra romànica del segle XII o XIII, és una talla en fusta policromada que conserva la pintura en perfecte estat. Es presenta asseguda amb l’Infant a la falda en actitud de beneir.  El seu posat és hieràtic i la seva aparença força primitiva. Mesura 58 cm d’alçada i es localitza al santuari de Santa Maria de Núria a Queralbs (Ripollès). Asseguda damunt d’un tron flanquejat per uns pilars coronats amb un pom de bola. Porta un a túnica blava i un mantell, roig amb estels daurats, cordat al coll que li cau per sobre les espatlles. Deixa al descobert cabells i orelles, un tret no gaire comú a la imatgeria romànica catalana. Els rostres són esquemàtics amb uns grans ulls ametllats que miren fixament  i un lleu somriure en els llavis. La mà esquerra de la Marededéu posada a l'espatlla de l'Infant, suposa una humanització de les figures.
L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de l’absis de la basílica de Montserrat MARE DE DÉU DE MONTSERRAT –LA MORENETA- Segle XII . Talla en fusta policromada.  Basílica de Montserrat La Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos L’Infant amb la mà dreta beneeix, i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne.  La mà esquerra la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
La portalada de Ripoll, obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció.  Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte . A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o (1) Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi.  En el fris superior trobem la figura del Pantocràtor envoltat d’àngels i els vint-i-quatre Ancians, que representen els vint-i-quatre llibres de l’Antic Testament.  En aquests registres trobem esculpides diferents escenes bíbliques inspirades en les miniatures de la famosa Bíblia de Ripoll, una meravella del segle XI, que es conserva en la Biblioteca Vaticana. Cinc arcs de mig punt en cada costat de la porta.  Dins dels arcs poder reconèixer a Crist, a David, a Moisès.. En la part inferior o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes en el costat esquerre.  La porta està formada per set arquivoltes.  Sant Pau (7) i Sant Pere (6) estan representats en les columnes-estàtua on es recolza la tercera arquivolta.  Les dues escultures es presenten decapitades. EL Pantocràtor està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes: (2) Mateu-àngel, (3) Joan- àguila, (4) Marc-lleó i (5) Lluc-brau.
SANT CLIMENT DE TAÜLL
L'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí, Alta Ribagorça,  data del segles XI. És un edifici de planta rectangular de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis semicirculars decorats, a l’exterior, per arc cecs i faixes llombardes.  Adossat a l’església se situa un esvelt campanar de torre, de planta quadrada. Però Sant Climent de Taüll és coneguda sobretot per les pintures del seu absis, realitzades amb la tècnica del fresc, cap a l’any 1123.  A l’església hi ha una rèplica i les originals es troben al MNAC, a Barcelona,  des de l’any 1923. La figura central del absis és el Pantocràtor, envoltat d’una màndorla i acompanyat pel tetramorf. El Pantocràtor mostra actitud de beneir, mentre que amb la mà esquerra aguanta el Llibre obert en el que es pot llegir la frase “Ego sum lux mundi”, o el que és el mateix, “Jo sóc la llum del món”. Just a sota del Pantocràtor, i sempre respectant la simetria, hi ha les figures de la Verge Maria, vestida amb una toga blanca i un mantó blau, i alguns apòstols.
 
Tetramorf
SANTA MARIA DE TAÜLL
Santa Maria de Taüll es troba en el centre del nucli vell de la localitat de Taüll, i a pocs metres de l'església de Sant Climent. L'església va ser consagrada el dia 11 de desembre del 1123.  És una església d'estil llombard amb arcs cecs i faixes llombardes. Té planta rectangular amb tres naus separades per columnes i capçada amb un absis semicircular i dues absidioles . Un alt campanar torre s’alça dins la nau lateral sud. L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades entre el 1919 i 1923 i que avui dia es conserven al MNAC.  La volta de forn de l’absis es presidida per la Marededéu  Maiestas Mariae , asseguda en un tron i envoltada d'una màndorla, sosté el nen Jesús a la falda. L’Infant, porta un pergamí a la mà esquerra i aixeca l'altra en senyal de benedicció. Maria té la mirada fixa, hieràtic, cap a l'espectador, mentre que Jesús dirigeix la seva atenció cap al rei Melcior. Els Reis Mags envolten la Verge entronitzada, a l'esquerra Melcior (MELHOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR).  Els Reis Mags apareixen representats segons la tradició literària com a representants de les tres edats de la vida de l'home, de manera que un d'ells és imberbe, l'altre una persona madura i l'últim un ancià.
Epifania
Aquest brodat mesura 4,55 m  de llarg x 3,45 m d’alt. Dintre d’un gran cercle, presidit per la imatge del Crist Apocalíptic, com a Pantocràtor, apareixen representades escenes de la creació amb text del Gènesi, fins a la creació d’Eva. Aquest brodat mesura 4,55 m  de llarg x 3,45 m d’alt. Tapís de la Creació. Girona Segona meitat del segle XI o començament del segle XII. Catedral de Girona .

More Related Content

What's hot (20)

PDF
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
Assumpció Granero
 
PPT
Els Temples Grecs
floopy.93
 
PPT
El teatre
Smeya
 
PPT
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
Assumpció Granero
 
PDF
Santa Sofia de Constantinoble
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
El Partenó d’Atenes
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
Assumpció Granero
 
PDF
Mesquita de Còrdova
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PPTX
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
Mario Montal
 
PPTX
09. art islàmic
Julia Valera
 
DOCX
Esquema text narratiu
montseval
 
PPTX
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
PPT
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
Assumpció Granero
 
PPT
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
Assumpció Granero
 
PPT
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
Assumpció Granero
 
PPTX
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
 
PDF
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
Assumpció Granero
 
PPTX
Fitxa 31 monestir de poblet
Julia Valera
 
PPTX
Art romànic escultura
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 9 dorífor
Julia Valera
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
Assumpció Granero
 
Els Temples Grecs
floopy.93
 
El teatre
Smeya
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
Assumpció Granero
 
Santa Sofia de Constantinoble
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
El Partenó d’Atenes
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
Assumpció Granero
 
Mesquita de Còrdova
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
Mario Montal
 
09. art islàmic
Julia Valera
 
Esquema text narratiu
montseval
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
Assumpció Granero
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
Assumpció Granero
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
Assumpció Granero
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
Assumpció Granero
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Julia Valera
 
Art romànic escultura
Julia Valera
 
Fitxa 9 dorífor
Julia Valera
 

Viewers also liked (20)

PDF
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
csantan2
 
PPTX
3. la ciutat medieval
Julia Valera
 
PPT
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
joanet83
 
PPTX
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
Julia Valera
 
PPTX
T3 climes
Maria Polo
 
PPTX
5. catalunya dins la corona d'aragó
Julia Valera
 
PPTX
La crisi dels segles xiv i xv
Rosa Plana Trullols
 
PPTX
1. l'islam i al andalus
Julia Valera
 
PPT
3a. demografia 2n eso
jgutier4
 
PPTX
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
Escola Vedruna-Àngels
 
PPT
Feudalisme
dgraell
 
ODP
Unitat 2. L'Europa feudal
csantan2
 
PPTX
EUROPA FEUDAL
Escola Vedruna-Àngels
 
PPT
Presentació Islam
Glòria
 
PPT
L'islam i l'al andalus
IES VIDRERES
 
PDF
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PPT
Els grans descobriments geogràfics
ceipjoncadella
 
PDF
L'europa feudal
iessocialsron
 
PDF
Les ciutats medievals
Escola Vedruna-Àngels
 
PDF
LA CIUDAD MEDIEVAL
Jose Angel Martínez
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
csantan2
 
3. la ciutat medieval
Julia Valera
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
joanet83
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
Julia Valera
 
T3 climes
Maria Polo
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
Julia Valera
 
La crisi dels segles xiv i xv
Rosa Plana Trullols
 
1. l'islam i al andalus
Julia Valera
 
3a. demografia 2n eso
jgutier4
 
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
Escola Vedruna-Àngels
 
Feudalisme
dgraell
 
Unitat 2. L'Europa feudal
csantan2
 
EUROPA FEUDAL
Escola Vedruna-Àngels
 
Presentació Islam
Glòria
 
L'islam i l'al andalus
IES VIDRERES
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Els grans descobriments geogràfics
ceipjoncadella
 
L'europa feudal
iessocialsron
 
Les ciutats medievals
Escola Vedruna-Àngels
 
LA CIUDAD MEDIEVAL
Jose Angel Martínez
 
Ad

Similar to Romànic (20)

PPSX
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
Manel Cantos
 
PPT
L'ART ROMÀNIC
PILARMANZANO
 
PPT
Romànic
guest4a5268
 
PPT
Romànic
guest015446
 
PPT
35. CATEDRAL DE LLEÓ
Assumpció Granero
 
PPT
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
PPT
29. SANT PERE DE MOISSAC
Assumpció Granero
 
PPT
Romanic
rhuguethuguet
 
PDF
San vicenç de cardona
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PPSX
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
Manel Cantos
 
PPTX
Escultura romànica
NriaAmateSbat
 
PPT
Escultura gòtica
Assumpció Granero
 
PPTX
Ermita del cristo del llano
Guillem Vilardell Sibina
 
PPT
Romànic
neusgr
 
PPT
Romànic
elisabetvalls1
 
PPTX
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
PPSX
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
Manel Cantos
 
PPSX
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
Manel Cantos
 
PPTX
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Pilar Alvarez
 
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
Manel Cantos
 
L'ART ROMÀNIC
PILARMANZANO
 
Romànic
guest4a5268
 
Romànic
guest015446
 
35. CATEDRAL DE LLEÓ
Assumpció Granero
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
Assumpció Granero
 
Romanic
rhuguethuguet
 
San vicenç de cardona
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
Manel Cantos
 
Escultura romànica
NriaAmateSbat
 
Escultura gòtica
Assumpció Granero
 
Ermita del cristo del llano
Guillem Vilardell Sibina
 
Romànic
neusgr
 
Romànic
elisabetvalls1
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
Manel Cantos
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
Manel Cantos
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Pilar Alvarez
 
Ad

More from Ramon Pujola (20)

PPT
03f hfa's
Ramon Pujola
 
PPTX
03e hfa's
Ramon Pujola
 
PPTX
Pont del Diable
Ramon Pujola
 
PPT
03d hfa's
Ramon Pujola
 
PPTX
03c hfa's
Ramon Pujola
 
PPT
arapacis
Ramon Pujola
 
PPTX
03b hfa's
Ramon Pujola
 
PPT
03a hfa's
Ramon Pujola
 
PPTX
02b hfa's
Ramon Pujola
 
PPTX
02ahfats
Ramon Pujola
 
PPTX
01 hfa's
Ramon Pujola
 
PPTX
Judaisme
Ramon Pujola
 
PPTX
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Ramon Pujola
 
PPTX
Les primeres formes artstiques
Ramon Pujola
 
PPTX
Passejant per Besalú
Ramon Pujola
 
PDF
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Ramon Pujola
 
PDF
El pont de Besalú
Ramon Pujola
 
PPT
Gaudi
Ramon Pujola
 
PPT
Retrat eqüestre de marc aureli
Ramon Pujola
 
PPT
Església de la madeleine
Ramon Pujola
 
03f hfa's
Ramon Pujola
 
03e hfa's
Ramon Pujola
 
Pont del Diable
Ramon Pujola
 
03d hfa's
Ramon Pujola
 
03c hfa's
Ramon Pujola
 
arapacis
Ramon Pujola
 
03b hfa's
Ramon Pujola
 
03a hfa's
Ramon Pujola
 
02b hfa's
Ramon Pujola
 
02ahfats
Ramon Pujola
 
01 hfa's
Ramon Pujola
 
Judaisme
Ramon Pujola
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Ramon Pujola
 
Les primeres formes artstiques
Ramon Pujola
 
Passejant per Besalú
Ramon Pujola
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Ramon Pujola
 
El pont de Besalú
Ramon Pujola
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Ramon Pujola
 
Església de la madeleine
Ramon Pujola
 

Recently uploaded (8)

PDF
Sistema de gestió d'accessibilitat universal
Servei de Biblioteques i Documentacio. Universitat de Valencia
 
PPTX
ENDEVINALLES NADAL (1).pptx. Per treballar interferències entre les dues llen...
fiorinafury
 
PDF
curs pràctic electrònica analògica.Actividades laboratorio
jolopezpla
 
PDF
Gestió emocional en l'àmbit educatiu sessió inicial
AnnaMirMart
 
PDF
Cultura clàssica. El Partenó. Característiques
TessaN4
 
PDF
CIÈNCIA I TÈCNICA A L'ANTIGA GRÈCIA.pptx.pdf
TessaN4
 
PDF
L'assistent d'IA de la Biblioteca | UCercaTot
Biblioteca de la UVic
 
PDF
El Treball de Recerca de Batxillerat - Plantejament inicial
Marcel Jorba
 
Sistema de gestió d'accessibilitat universal
Servei de Biblioteques i Documentacio. Universitat de Valencia
 
ENDEVINALLES NADAL (1).pptx. Per treballar interferències entre les dues llen...
fiorinafury
 
curs pràctic electrònica analògica.Actividades laboratorio
jolopezpla
 
Gestió emocional en l'àmbit educatiu sessió inicial
AnnaMirMart
 
Cultura clàssica. El Partenó. Característiques
TessaN4
 
CIÈNCIA I TÈCNICA A L'ANTIGA GRÈCIA.pptx.pdf
TessaN4
 
L'assistent d'IA de la Biblioteca | UCercaTot
Biblioteca de la UVic
 
El Treball de Recerca de Batxillerat - Plantejament inicial
Marcel Jorba
 

Romànic

  • 2.  
  • 3. Por a l'any 1000 Obscura profecia de l'Apocalipsi de Sant Joan que deia que en l’any 1000 acabaria el món.
  • 4. Pelegrinatges V iatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, o bé perquè l’església prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. Les rutes de pelegrinació cristiana més prestigioses eren : Jerusalem Roma Santiago de Compostel·la Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i a poc a poc el romànic s'estengué per tota l'Europa Occidental.
  • 5. Els murs de pedra són massissos i de poca alçada Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n senzilles i austeres . Les formes arquitectòniques són senzilles i austeres Hem de saber Una ESGLÉSIA és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels. Tipus d'esglésies: CATEDRALS : si és la seu d'un bisbe , usualment en grans ciutats. BASÍLIQUES : església de grans dimensions on se celebren cerimònies especials, és un títol atorgat pel Papa .
  • 6. Cantàbria Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n senzilles i austeres . L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs . Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes
  • 7. Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs .
  • 8. Volta de canó Volta de canó amb arcs faixons Volta d’aresta contraforts Arc de mig punt Les cobertes són la volta de canó, la volta de canó amb arcs faixons i la volta d’aresta . L’arc de mig punt
  • 9. Porta atrompetades Finestres d’espitllera Absis i absidioles Pilar robustos Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’ oest -lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals. Planta de creu llatina La capçalera o zona de l'altar, l'absis i les absidioles és situada a l' est , on surt el sol. La primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada en Jesucrist .
  • 10. Porta atrompetades amb arquivoltes arquivoltes
  • 12. L ’ element de suport per la seva robustesa é s el pilar . L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.
  • 13.  
  • 14. Els absis i absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
  • 15.  
  • 16. La torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable
  • 17. Campanar d’espadanya, paret o cadireta, consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes
  • 18. MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII. Feta en fusta de xiprer i castanyer policromada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) .
  • 20. MARE DE DÉU DE GER Segona meitat del segle XII. Talla en fusta policromada. Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya). Es conserva al MNAC. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de petita mida ja que es vol remarcar l’ imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç.   Les dues figures son totalment frontals i gairebé simètriques Expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre Mare i Fill Beneeix al seu davant amb la mà dreta, mentre a l’esquerra sosté un llibre on pot llegir-se Ego sum . Tots dos personatges van vestits amb túniques, i han perdut les corones originals
  • 21. MARE DE DÉU DE NÚRIA Segle XII o XIII. Talla en fusta policromada. Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès) La Marededéu amb la mà dreta agafa i també sosté l’Infant, trets molt poc freqüents en les imatges romàniques. L'Infant, no porta corona i vesteix amb túnica i mantell. Beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el Llibre de la Llei. La Marededéu de Núria, obra romànica del segle XII o XIII, és una talla en fusta policromada que conserva la pintura en perfecte estat. Es presenta asseguda amb l’Infant a la falda en actitud de beneir. El seu posat és hieràtic i la seva aparença força primitiva. Mesura 58 cm d’alçada i es localitza al santuari de Santa Maria de Núria a Queralbs (Ripollès). Asseguda damunt d’un tron flanquejat per uns pilars coronats amb un pom de bola. Porta un a túnica blava i un mantell, roig amb estels daurats, cordat al coll que li cau per sobre les espatlles. Deixa al descobert cabells i orelles, un tret no gaire comú a la imatgeria romànica catalana. Els rostres són esquemàtics amb uns grans ulls ametllats que miren fixament i un lleu somriure en els llavis. La mà esquerra de la Marededéu posada a l'espatlla de l'Infant, suposa una humanització de les figures.
  • 22. L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de l’absis de la basílica de Montserrat MARE DE DÉU DE MONTSERRAT –LA MORENETA- Segle XII . Talla en fusta policromada. Basílica de Montserrat La Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos L’Infant amb la mà dreta beneeix, i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne. La mà esquerra la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant
  • 23. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
  • 24. La portalada de Ripoll, obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte . A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o (1) Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. En el fris superior trobem la figura del Pantocràtor envoltat d’àngels i els vint-i-quatre Ancians, que representen els vint-i-quatre llibres de l’Antic Testament. En aquests registres trobem esculpides diferents escenes bíbliques inspirades en les miniatures de la famosa Bíblia de Ripoll, una meravella del segle XI, que es conserva en la Biblioteca Vaticana. Cinc arcs de mig punt en cada costat de la porta. Dins dels arcs poder reconèixer a Crist, a David, a Moisès.. En la part inferior o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes en el costat esquerre. La porta està formada per set arquivoltes. Sant Pau (7) i Sant Pere (6) estan representats en les columnes-estàtua on es recolza la tercera arquivolta. Les dues escultures es presenten decapitades. EL Pantocràtor està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes: (2) Mateu-àngel, (3) Joan- àguila, (4) Marc-lleó i (5) Lluc-brau.
  • 25. SANT CLIMENT DE TAÜLL
  • 26. L'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí, Alta Ribagorça, data del segles XI. És un edifici de planta rectangular de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis semicirculars decorats, a l’exterior, per arc cecs i faixes llombardes. Adossat a l’església se situa un esvelt campanar de torre, de planta quadrada. Però Sant Climent de Taüll és coneguda sobretot per les pintures del seu absis, realitzades amb la tècnica del fresc, cap a l’any 1123. A l’església hi ha una rèplica i les originals es troben al MNAC, a Barcelona, des de l’any 1923. La figura central del absis és el Pantocràtor, envoltat d’una màndorla i acompanyat pel tetramorf. El Pantocràtor mostra actitud de beneir, mentre que amb la mà esquerra aguanta el Llibre obert en el que es pot llegir la frase “Ego sum lux mundi”, o el que és el mateix, “Jo sóc la llum del món”. Just a sota del Pantocràtor, i sempre respectant la simetria, hi ha les figures de la Verge Maria, vestida amb una toga blanca i un mantó blau, i alguns apòstols.
  • 27.  
  • 29. SANTA MARIA DE TAÜLL
  • 30. Santa Maria de Taüll es troba en el centre del nucli vell de la localitat de Taüll, i a pocs metres de l'església de Sant Climent. L'església va ser consagrada el dia 11 de desembre del 1123. És una església d'estil llombard amb arcs cecs i faixes llombardes. Té planta rectangular amb tres naus separades per columnes i capçada amb un absis semicircular i dues absidioles . Un alt campanar torre s’alça dins la nau lateral sud. L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades entre el 1919 i 1923 i que avui dia es conserven al MNAC. La volta de forn de l’absis es presidida per la Marededéu Maiestas Mariae , asseguda en un tron i envoltada d'una màndorla, sosté el nen Jesús a la falda. L’Infant, porta un pergamí a la mà esquerra i aixeca l'altra en senyal de benedicció. Maria té la mirada fixa, hieràtic, cap a l'espectador, mentre que Jesús dirigeix la seva atenció cap al rei Melcior. Els Reis Mags envolten la Verge entronitzada, a l'esquerra Melcior (MELHOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR). Els Reis Mags apareixen representats segons la tradició literària com a representants de les tres edats de la vida de l'home, de manera que un d'ells és imberbe, l'altre una persona madura i l'últim un ancià.
  • 32. Aquest brodat mesura 4,55 m de llarg x 3,45 m d’alt. Dintre d’un gran cercle, presidit per la imatge del Crist Apocalíptic, com a Pantocràtor, apareixen representades escenes de la creació amb text del Gènesi, fins a la creació d’Eva. Aquest brodat mesura 4,55 m de llarg x 3,45 m d’alt. Tapís de la Creació. Girona Segona meitat del segle XI o començament del segle XII. Catedral de Girona .