5. catalunya dins la corona d'aragó

Unitat5.CatalunyadinslaCorona
d’Aragó(seglesXIII-XV)

CATALUNYA DINS
LA CORONA
D’ARAGÓ
(XIII-XV)Important expansió
territorial al s.XIII i
XIV: Illes Balears,
Regne de València,
Illes de Sicília i
Sardenya.
A finals s. XIV greu crisi
econòmica.
Conseqüències:
1. conflictes socials i
polítics.
2. Entronització dels
Trastàmara.
3. Oposició dels
privilegiats a
sotmetre’s. Guerra
civil (1462-1472).
Important
creixement
demogràfic i gran
expansió agrícola.
El comerç va esdevenir
la principal activitat
econòmica. Va impulsar
l’artesania i les
manufactures.
El creixement econòmic va
comportar l’enriquiment de
la burgesia urbana. Va
esdevenir un dels grups més
poderosos juntament amb la
noblesa i el clero.
La monarquia va
acordar un
repartiment del
poder amb aquests
grups: PACTISME.
Es van crear les corts,
la Generalitat i el
govern de les ciutats.

1.L’EXPANSIÓMILITARICOMERCIALDELSEGLEXIII 1.1. La fi del domini d’Occitània
 El domini d’Occitània per part dels catalans, provocava l’hostilitat entre els comtes
i el rei de França.
 L’excusa per intervenir va ser l’expansió del CATARISME.
 El papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars. El rei de França va
organitzar un exèrcit de nobles contra els comtes occitans, acusats de protegir-los.
 Pere el Catòlic (rei de la Corona d’Aragó) va anar a lluitar amb els nobles
d’Occitània que eren els seus vassalls. Aquests van ser derrotats a la Batalla de
Muret (1213), i el rei va morir.
 Jaume I, fill i successor de Pere, va signar el Tractat de Corbeil (1258):
1. Renuncia als drets sobre Occitània.
2. Manté: Rosselló, Montpeller i Carladès.
Confessió religiosa que
predicava la salvació
mitjançant l’estricte rebuig
del món material. Va ser
declarada contrària a la
doctrina de l’Església
Catòlica.

1.L’EXPANSIÓMILITARICOMERCIALDELSEGLEXIII 1.2. L’expansió militar del segle XII
 La Corona d’Aragó va orientar la seva expansió cap al sud de la Península i la
Mediterrània. Expansió afavorida per:
DECADÈNCIA DELS
REGNES DE TAIFES:
Després de la victòria
cristiana de Las Navas de
Tolosa (1212).
Els interessos de la BURGESIA
CATALANA que volia expandir
el comerç al Mediterrani i de
la NOBLESA ARAGONESA, que
volia comprar noves terres.
LA CONQUESTA DE MALLORCA
 Per què? Perquè eren un regne ric, centre de comunicacions i un refugi de
pirates que feien difícil el comerç.
 Cronologia:
1. Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca (1229) i Eivissa (1235).
2. Alfons el Benigne va conquerir Menorca (1287).
 Els musulmans que hi vivien o bé van morir durant l’ocupació o alguns van
haver d’emigrar.
 Les terres van ser repartides entre els que van organitzar la conquesta (nobles,
Església, burgesos...) i van ser repoblades amb catalans (sobretot de la zona de
l’Empurdà).

1.L’EXPANSIÓMILITARICOMERCIALDELSEGLEXIII
LA CONQUESTA DE VALÈNCIA
 Va ser començada per nobles
aragonesos i ordes religiosos militars,
que van ocupar el Maestrat fins a
Peñíscola.
 Cronologia:
1. Jaume I va aconseguir la
capitulació de València (1238). Va
avançar la frontera fins al port de Biar
(1245).
2. Jaume II va ocupar les
terres d’Alacant, Elx i Oriola (segle
XV).
 La majoria dels musulmans van
continuar al territori i es van convertir
en vassalls dels nous senyors.
 La repoblació es va fer amb
emigrants catalans, que es van
instal·lar a la costa, mentre els
aragonesos ho van fer a l’interior.

1.L’EXPANSIÓMILITARICOMERCIALDELSEGLEXIII 1.3. L’expansió Mediterrània
 Els successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per la
Mediterrània. Tenien el suport dels mercaders catalans, valencians i mallorquins (naus i
diners).
 Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282) i l’any 1323, Jaume II va
començar la de Sardenya. La Corona d’Aragó va ocupar també els ducats d’Atenes i
Neopàtria i , al segle XV, Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols.
 Els reis van disposar d’una gran flota marítima, comandada per Roger de Llúria i d’un
exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers.

2.LESACTIVITATSECONÒMIQUES
2.1. La producció agrícola i ramadera.
 Important expansió de l’agricultura a partir del segle XIII. Gràcies a:
 Productes més conreats: blat, olivera, vinya, arròs, llegums i fruites.
 Catalunya no tenia blat i l’havia d’importar d’Aragó, Provença, Sicília i Sardenya.
 Productes d’exportació: vi, safrà, oli i fruits secs.
 Ramaderia: va augmentar el volum i es criaven bous i cavalls per a les feines dels
camp, porcs per al consum de carn i ovelles per al consum de carn i per la llana.
Ampliació de la superfície conreada: rompuda
de noves terres.
Millora dels sistemes de regadiu.
Introducció millores tècniques.

2.2. L’activitat artesanal i industrial.
 A les ciutats l’activitat artesana era important. Oficis organitzats en gremis.
S’agrupaven per carrers que tenien el nom de l’activitat que es feia.
 Hi havia oficis destinats a cobrir les necessitats de la vida
diària de la població (fusters, sabaters, ferrers...). També hi
havia un sector dedicat als productes de luxe per a
l’exportació (argenters).
 Algunes activitats industrials:
1. Metal·lúrgia del ferro: al Pirineu (Ripollès). Fabricava estris agrícoles i
armes per a l’exportació.
2. Manufactura de draps: per tot el territori. Fabricava robes senzilles de
cotó i cànem per al consum intern i teixits de luxe destinats a l’exportació.

2.3. L’activitat comercial.
 El comerç era l’activitat més important i la base de la prosperitat econòmica
medieval catalana.
 Etapa més pròspera es va desenvolupar entre el 1250 i el 1350, quan Catalunya va
ser un centre important d’exportació de productes cap a la Mediterrània oriental.
 Principals rutes comercials:
Itàlia
Regnes del nord d’Àfrica
Pròxim Orient
Es compraven productes
orientals (espècies, seda,
perfums, etc.) per
vendre’ls a Europa.
Una part es
compraven amb
monedes d’or i
una altra
s’intercanviava per
productes (teixits,
armes de ferro,
corall, oli i
esclaus).
QUÈ ERA UNA LLOTJA?
Una gran sala coberta on s'emmagatzemaven els productes
destinats al comerç d’exportació i importació.
També era la seu del Tribunals que resolien conflictes entre
mercaders.
Es van construir als ports principals.
SALA DE CONTRACTACIONS DE LA
LLOTJA DE BARCELONA.
SALA DE CONTRACTACIONS DE LA
LLOTJA DE VALÈNCIA

Van ser construïdes durant els
segles XIII i XIV i des del seu origen
es van destinar a la construcció de
les galeres de l’armada del rei de la
Corona d’Aragó. També s’hi
reparaven vaixells i s’hi
emmagatzemaven mercaderies.
2.LESACTIVITATSECONÒMIQUES REIALS DRASSANES DE BARCELONA

2.4. Els consolats de mar.
 La ciutat de Barcelona va organitzar un sistema de consolats de mar a les principals
ciutats de la Mediterrània.
 El primer es va crear a Barcelona (1260) i es van anar establint a totes les ciutats
portuàries de la corona. A finals del s.XIV hi havia 42.
 Què era? Era un tribunal al davant del qual hi havia el cònsol que tenia el poder
judicial per resoldre tots els problemes que sorgien entre els mercaders i per
representar-los davant de les autoritats.
 El comerç mediterrani es regia pel Llibre del Consolat del Mar, una recopilació de
normes jurídiques de comerç realitzada a Barcelona al segle XIV i escrit en català.

3.L’ORGANITZACIÓDELASOCIETAT 3.1. La població
 Al llarg del segles XII i XIII la població de la Corona d’Aragó havia augmentat com a
resultat de la prosperitat econòmica.
 La part més important de la població vivia al camp, però el desenvolupament
comercial i artesà havia atret molta gent a les ciutats.
 Barcelona era la ciutat més poblada i la seguien València, Mallorca i Perpinyà.
Territoris 1350 Ciutats
principals
1350
Catalunya 500.000 Barcelona 50.000
València 250.000 València 30.000
Aragó 250.000 Mallorca 22.000
Illes Balears 60.000 Perpinyà 18.000

3.L’ORGANITZACIÓDELASOCIETAT 3.2. Els grups socials
 Era una societat feudal, organitzada en tres estaments que tenien representació a
les corts: braç militar, braç eclesiàstic i el braç reial (dels burgesos).
ELS PRIVILEGIATS
-La noblesa i el clero eren els
grans propietaris de les terres.
- Representaven l’1,5%.
- Dins de la noblesa: barons/rics
homes (grans terratinents);
cavallers (vivien en castells o
masies fortificades).
- Es beneficiaven de les rendes
que rebien dels pagesos.
ELS NO PRIVILEGIATS
-Burgesia: activa i nombrosa. Gaudia de riquesa, de consideració social i participava del poder a
nombroses institucions. Grup heterogeni:
Patriciat urbà (banquers, grans comerciants, patrons de nau).
Professionals (notaris, metges, orfebres).
Artesans qualificats (menestrals).
- Els pagesos: 90% de la població. Pocs pagesos lliures. La majoria vinculats a la terra (pagesos
de remença).
- A les ciutats, el poble menut era el gruix de la població treballadora.
ELS MARGINATS
-Els esclaus (12000 al s.XIV). Treballaven com a criats a
les cases, al camp i als tallers artesans.
- Els mudèjars, que feien les feines del camp (molts a
Tortosa i a Lleida).
- Els jueus.

INVESTIGA:ELSJUEUSACATALUNYA  La immigració jueva va ser molt important al s. XIII, quan Jaume I va donar facilitats
perquè s’instal·lessin al seu regne.
 Es van crear comunitats jueves importants a Perpinyà, Barcelona, Girona, Vic,
Tortosa i Lleida. Representaven entre el 2 i el 3% de la població catalana.
 Es dedicaven a l’artesania (joiers, teixidors), al comerç (prestadors de diners) o
ocupaven càrrecs a la cort reial (intèrprets, ambaixadors, agents del fisc...).
 Vivien marginats i patien discriminacions: obligats a portar un distintiu al vestit,
vivien en barris separats (calls). Aquest barris tenien autoritats pròpies, lleis
particulars i tenien sinagogues (lloc de trobada de la comunitat i centre d’oració dels
jueus).
SINAGOGA

4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNDELAMONARQUIA 4.1. Una monarquia confederal.
 La Corona d’Aragó es va organitzar
com una confederació d’estats: antics
comtats catalans (Principat), els regnes
d’Aragó, de València i de Mallorca.
 S’hi van afegir les illes de Sicília i
Sardenya, els ducats d’Atenes i
Neopàtria i el regne de Nàpols.
 La monarquia era la institució comuna
de tots els regnes. El rei havia de
comprometre's a respectar les lleis i els
costums de cada regne.
 Quan el rei no hi era anomenava un
governador a cada regne (membre de
la família reial o de l’alta noblesa).

4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNDELAMONARQUIA 4.2. Les institucions de govern.
LA CORT REIAL
-Formada pels familiars i funcionaris que
envolten el monarca.
- Era itinerant i viatjava d’un regne a
l’altre, perquè el rei es desplaçava a
altres regnes.
LES CORTS
-Reunions dels representants dels tres
estaments (noblesa, clero i burgesia).
- Convocades per primer cop amb Jaume
I i estructurades per Pere el Gran (1283).
- Era una limitació del poder reial: el rei
depenia dels impostos o serveis que li
concedissin.
LA GENERALITAT
-Era una delegació permanent de les
corts: Diputació del General de
Catalunya.
-Seu a Barcelona.
- Atribucions: recaptar impostos,
mantenir exèrcit i flota i vigilar
l’acompliment de les lleis o constitucions.

4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNDELAMONARQUIA 4.3. El poder municipal
4.4. El pactisme
 A partir s. XIII el poder municipal passa a mans d’uns representants triats pels
habitants de les ciutats.
 Barcelona: formada per 5 consellers i una assemblea de cent ciutadans (Consell de
Cent). També existia a altres ciutats: a Lleida el Consell de la Paeria.
 Els càrrecs de consellers i diputats eren per a la burgesia més rica (oligarquia
municipal).
Sistema de govern
que buscava
l’equilibri entre
l’autoritat dels reis i
el manteniment dels
privilegis de la
noblesa, el clero i el
patriciat urbà.
Instrument per aconseguir aquest equilibri van
ser les corts.
El rei va acceptar compartir amb les corts
l’elaboració de les lleis, respectar els usatges i
reconèixer els privilegis de la noblesa, de
l’Església i dels municipis.
Els privilegiats li donaven les subvencions
monetàries que necessitava el rei.

5.LACRISIDELSSEGLESXIVIXV
 La prosperitat econòmica dels s. XII i XIII es va interrompre a mitjan del s. XIV amb
l’aparició de: males collites, fam i pestes.
 Catalunya va entrar en un període de retrocés demogràfic, crisi econòmica i
conflictivitat social.
5.1. La davallada demogràfica.
 A partir de 1333 es van donar una sèrie d’anys de males collites = fam entre la
població.
 Com va arribar la pesta a Catalunya? Des de la Mediterrània a través dels vaixells
comercials. Ports i ciutats de la costa els més afectats. I en una mica més d’un any
s'estén per tot el país. Va causar la mort de gairebé la meitat de la població de
Catalunya.
Població
desnodrida
Pesta Negra
1348
Més
epidèmies
posteriors
GREU CRISI
DEMOGRÀFICA

5.2. La Crisi Econòmica
Epidèmies
Males collites
Altres calamitats (sismes, plaga de llagostes)
Repercussions econòmiques
immediates
AL CAMP
 Despoblament rural:
mortaldat i emigració dels
pagesos a les ciutats.
 Alguns senyors van veure
que els ingressos baixaven.
Reacció: engrandint els
dominis, augmentant els
impostos. Mals usos.
 Finalment: tensions i revolta
pagesa.
A LA CIUTAT
 Disminució del comerç
marítim.
 Disminució producció de
manufactures i artesania.
Les importacions van
superar les exportacions.
 La monarquia i els municipis
van recaptar menys impostos.
La hisenda va entrar en dèficit.
Es va endeutar.

5.3. El canvi de dinastia.
 La crisi econòmica coincidí amb un conflicte polític: mort Martí l’Humà (1410) i
s’acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona.
 Per escollir el nou rei, es van reunir representants d’Aragó, València i Catalunya i van
arribar al Compromís de Casp (1412).
 Es va votar la candidatura de Ferran
d’Antequera (Trastàmara) que regnava
a Castella.
 Va tenir el suport de l’Església i dels
representants d’Aragó, de València i
d’alguns de Catalunya (aquí Jaume
d’Urgell tenia més partidaris).
FERRAN
D’ANTEQUERA
JAUME
D’URGELL

5.4. Els Trastàmara
 Les institucions catalanes (Corts i
Generalitats) van vetllar perquè els nous reis
respectessin el pactisme com a forma de
govern.
 Ferran I, va fer àmplies concessions a les
corts.
 Alfons el Magnànim va intentar reforçar
l’autoritat del rei sobre els grups socials
dominants. Enfrontament entre el monarca i
les institucions.
 Les tensions van augmentar que Alfons el Magnànim va traslladar-se a Nàpols
(1442) per obrir nous mercats al comerç català. Les corts li van negar algunes de les
subvencions que demanava. Es va traslladar a Nàpols i va deixar el govern en mans
de la seva dona o del seu germà.
 L’absentisme del rei, desestabilitzà el Principat.
Es van afegir lluites socials al camp i a la ciutat.

6.ELSCONFLICTESSOCIALSILAGUERRACIVILCATALANA
6.1. Els conflictes socials.
 Com a conseqüència de la crisis econòmica, Catalunya va entrar en un període de
lluites socials al camp i a la ciutat. S’inicien en temps d’Alfons el Magnànim i
culminen amb l’esclat d’una guerra civil al regnat de Joan II.
LES REVOLTES DELS REMENCES
• Degut a l’enduriment de les
condicions de vida al camp, els pagesos
van aixecar-se contra els senyors,
demanant la fi dels mals usos.
• Conflicte llarg. Els pagesos van
utilitzar les negociacions i la revolta.
• Alfons el Magnànim va fer costat als
remences. Va permetre la creació del
Gran Sindicat Remença i el 1455 va
sancionar la llibertat dels pagesos i la fi
dels mals usos.
• La negativa dels senyors a acceptar-
ho va provocar, al 1462, un aixecament
armat dels pagesos i una revolta
remença.

6.ELSCONFLICTESSOCIALSILAGUERRACIVILCATALANA L’ENFRONTAMENT ENTRE LA BIGA I LA BUSCA
• Les tensions socials van arribar a la ciutat. Dos sectors es van enfrontar pel control
del govern de Barcelona. Tenien interessos econòmics diferents.
BIGA:formada per rics
comerciants i banquers.
• Controlava el poder
municipal .
• Tenia força en les corts i en
la Generalitat.
BUSCA: formada per la burgesia
mitjana, artesans i petits comerciants.
• Alfons el Magnànim els donà el poder
municipal al 1453 per disminuir la
influència de l’oligarquia.
 Es va iniciar un fort enfrontament.
 La Biga acusà la Busca de traïció i va recuperar el poder del Consell de Cent el 1462 i
va fer empresonar i ajusticiar els caps principals de la Busca.

6.2. La guerra civil (1462-1472)
 Causes de la guerra civil en temps de Joan II:
1. Tensions entre pagesos remença i senyors.
2. Enfrontaments a la ciutat entre la Busca i la Biga.
3. Lluita pel poder entre la monarquia i els grups privilegiats de Catalunya.
 Detonant: l’oposició de Joan II a que heretés el regne de Navarra Carles de Viana.
Les tensions entre tots dos varen començar quan el pare va fer empresonar el fill.
 L’oligarquia catalana creia que Joan II
acabaria amb el pactisme i imposés la seva
autoritat i per això van donar suport a
Carles de Viana.
 Les corts catalanes van exigir la seva
llibertat i davant la negativa del rei, la
Generalitat va enviar un exèrcit contra el
rei.

 Dos bàndols:
La monarquia (JOAN II):
• Partidària d’imposar el seu
poder sobre els privilegiats.
• Tenia el suport dels sectors
populars: remences i la Busca.
L’oligarquia catalana:
• Formada per: nobles, Església i
patriciat urbà de la Biga.
• Dominava els òrgans de poder.
• Lluitava pel manteniment dels
seus privilegis.
 Com va acabar? Amb la
victòria de Joan II
(Capitulacions de
Pedralbes, 1472), la
rendició de les institucions
del Principat i el retorn a
l’obediència reial.
El problema dels pagesos
de remença va quedar
sense solució i les revoltes
van continuar.

7.L’ARTGÒTICALACORONAD’ARAGÓ
7.1. L’arquitectura
 A Catalunya, es va difondre a partir del s. XIII. Gran nivell en els edificis religiosos i
civils.
L’arquitectura religiosa
La construcció del monestir de Santa Maria de Poblet i de Santes Creus per l’ordre
del Císter va suposar la introducció de l’estil gòtic a Catalunya.

 Característiques:
1. Austeritat en la decoració exterior: amb contraforts sòlids i poques
agulles. Pocs espais buits a les façanes, dominades per la rosassa.
2. Tendència a l’horitzontalitat, amb espais interior amplis i unitaris (1
nau o 3 naus de gairebé la mateixa alçada).
3. Eliminació del transsepte i dels arcbotants i col·locació de capelles en
els murs laterals.

L’arquitectura civil
 El creixement econòmic de les ciutats va afavorir la construcció d’edificis
relacionats amb el comerç, com les llotges i les drassanes; i vinculats amb les
institucions.
 També es van construir residències reials, nobiliàries i edificis assistencials.
LLOTJA DE MALLORCA
SALÓ DE CENT
CASTELL DE BELLVER

7.2. L’escultura
 Es va deslligar progressivament de l’arquitectura.
 Creixia el seu ús en retaules religiosos i monuments funeraris.
 L’època més important a Catalunya començà al s. XIV amb la construcció dels
panteons reials als monestirs de Poblet i Santes Creus.

7.3 La pintura
 És molt abundant gràcies als
encàrrecs dels gremis i del patriciat
urbà.
 Característiques:
 Pintura mural substituïda pels
retaules.
 Els artistes van seguir la tendència de
les escoles europees.
1. Realisme.
2. Expressió dels sentiments.
3. Humanització dels
personatges.

DRETS DELS SENYORS SEGONS ELS MALS USOS.

5. catalunya dins la corona d'aragó

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to 5. catalunya dins la corona d'aragó (20)

More from Julia Valera (20)

Recently uploaded (8)

5. catalunya dins la corona d'aragó