SlideShare a Scribd company logo
E scultura  gòtica
Catedral de Burgos Portalada del Sarmental Escultura gòtica Toledo
ESCULTURA GÒTICA
Característi que s Funció  essencialment  decorativa , sense abandonar la d’instrucció dels fidels . Temàtica religiosa : Crist a la creu, la Verge, la Pietat (nou) , sepulcres,…
Característiques Llocs : Portalades, capitells  claustres , gàrgoles  (arquitectura)   sepulcres, retaules;  talles exempt e s  (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement) . Materials : mateixa pedra parament,  marbre, alabastre;  materials més cars  en talles petites. Realista  (Sant Francesc, representar a Déu i el món tal com és),   naturalista  (paisatge obra de Déu) : roba,   rostres, etc. Caràcter  més  humà : proporció, expressió de sentiments, bellesa serena.
Característi que s Volum :  amb el tractament de la roba  evoluciona (tractament més clàssic). Moviment :  c erca el moviment en les representacions .
L’ àngel del somriure,  de Reims  (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana.   Realista, naturalista: roba, rostres (retrats), etc.
Escultura gòtica Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana.
Claus Sluter:  El pou de Moisés  (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
Nous llocs FAÇANES CRESTERIES  TORRES “XAPITELLS ” ARCBOTANTS  PINACLES  CIMBORIS… EXTERIORS INTERIORS Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a: RETAULES CADIRAM DEL COR SEPULCRES  TRONES (PÚLPITOS)
Façanes
Pòrtics i timpans A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC: Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte. Figures de les arquivoltes disposades en direcció a l’arc, seguint la corba. Timpans organitzats en registres horitzontals (escenes més versemblanç), ja no una única escena. Sovint columnes dels brancals són substituïdes per estàtues, més naturals i aquestes i protegides per dosserets. - Imatges es combinen amb elements arquitectònics: dossers i peanyes (pedestals).
Pòrtic gòtic i el gablet : Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana.
Altorelleus Pòrtic Reims  (s. XIII) :  L’Anunciació i la Visitació  (naturalisme).
Altorelleus Dosseret : Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret. Peanya o pedestal: Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.
Crist   acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila).  Tot i que el tema del pantocràtor resultava ,  en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.  Catedral  de Burgos
Catedral de Burgos Alfons   X el Sa v i  i  Violant d ’ Aragó Murs
Catedral de Burgos TIMPANS
Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES
Nous llocs FAÇANES CRESTERIES  TORRES “XAPITELLS ” ARCBOTANTS  PINACLES  CIMBORIS… EXTERIORS INTERIORS Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures, i l’escultura es trasllada a: RETAULES CADIRAM DEL COR SEPULCRES  TRONES (PÚLPITOS)
Retaules
RETAULES La zona baixa més propera al terra:  «bancal» o «predel·la »; « Pisos »o  cossos , parts en què es divideixen horitzontalment els carrers (el central més ample). El cos central: tema principal de l’obra. Les zones verticals: « carrers », que es subdivideizen:" cases ” o “ encassetament ” compartiments “caixeta”, on estan els relleus. Escenas separades   per  «entrecarrers ». Posera o guardapols  (“ Àtico ”):  part superior, mena de  dosseret).
La zona baja:  «banco» o «predela »; “ Ático ”: parte superior ( polsera o guardapolvo ). El cuerpo central: tema principal de la obra. Las zonas verticales: « calles », que se subdividen en:" casas ” o “ encasamientos ” o “ encajamientos ”. Escenas separadas por  «entrecalles ». « Pisos »o  cuerpos , partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central más ancho.). RETABLOS
 
Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de níxols o bé exempts, amb  estàtues jacents o orants; aïllats quan es tracta de reis o adossats al mur d’esglésies sota un arcsoli i, de vegades, amb altres figures com acompanyants. Gran naturalisme: retrats. SEPULCRES Gil de Siloé :  Sepulcre de l’infant Alfons  (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.
Tem e s preferi t s Sepulcres
NOU SENTIT DE LA MORT: Passió i mort de Crist. Representació del difunt damunt del llit. Individualisme: l’home enfrentant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final. - Seguici de monjos portant el sarcòfag.
PÚLPITS Giovanni Pisano :  Púlpit de l’església de Sant’Andrea  (1300), Pistoia. 5 relleus cicle Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.
Iconografia S’imita la naturalesa: MÓN SENSIBLE Apareixen  EL RETRAT I EL PAISATGE AMPLIACIÓ DE TEMAS FONTS ICONOGRÀFIQUES
AMPLIACIÓ DE TEMES TEMES PROFANS BESTIARIS (gàrgoles) ESCENES DE GÈNERE  PAISATGES  RETRATS Alfons   X el Sa v i  i  Violant d ’ Aragó Catedral de Burgos
AMPLIACIÓ DE TEMES CRIST-JUTGE INTERCESSORS LA VERGE PIETÀ   TEMES RELIGIOSOS
HUMANITZACIÓ DELS TEMES LA VERGE EL CRUCIFICAT SANTS (Hagiografies) Toledo (XVI) Lleó
Tem e s preferi t s Crucificat 3  claus La Pietat Els Crists gòtics pateixen, mouen a la compassió .
La Verge en el gòtic En lloc de la Sedes Christi bizantina, a pareix  amb  sentiment humà, la Verge es comunica amb el Nin.
Verge Blanca Catedral de Lleó . Situada al trencallums de la portalada central.   Maria , com a figura amable i pròxima, ha substituït el pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb  un  fort naturalisme.
FONTS ICONOGRÀFIQUES HAGIOGRAFIES. EVANGELIS APÒCRIFS . La  LLEGENDA DAURADA  de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII). TEATRE LITÚRGIC  (finals del segle XV). BÍBLIA PAUPERUM.
EVOLUCIÓ DE L’ESTIL 1ª ETAPA: SEGLE XIII  "GÒTICO CLÀSSIC“ 2ª ETAPA: SEGLE XIV: "MANIERISME".  ESTIL INTERNACIONAL 3ª ETAPA: CLAUS SLUTER
1ª ETAPA, SEGLE XIII: Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES CHARTRES PARÍS AMIENS En ESPANYA s’esculpeixen les portadas de Lleó i Burgos "GÒTIC CLÀSSIC"
PORTADES FRANCESES CHARTRES PARÍS AMIENS REIMS Pòrtic Reims (s. XIII) :  L’Anunciació i la Visitació  (naturalisme).
ESPANYA BURGOS LLEÓ
Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartes i Amiens. PORTA DEL  SARMENTAL 1240 , talla, pedra, autor  desconegut d’origen francès, probablement.
Crist   acompanyat de  T etramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila) , i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans .  Tot i que el tema del pantocràtor resultava ,  en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.  Catedral  de Burgos
Majestas Domini en un setial, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre. Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escritoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis. A les arquivoltes, disposats en la direcció de l’arc, 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel) i els cors celestials. A la llinda, en una disposició poc habitual, els Apòstols. La identificació de la figura del trencallums molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe (Maurici?). Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX).
La iconografia del TIMPÀ sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans dels Evangelis, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.
Catedral de Burgos Alfons   X el Sa v i  i  Violant d ’ Aragó Murs
Catedral de Burgos TIMPANS
Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES
 
 
L’estil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels Àpostols de la llinda i dels Evangelistes. És possible que alguns dels mestres de la Porta del Sarmental de Burgos es formés en el taller de la Catedral d’Amiens perquè guarda una certa relació.
La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja  NO  eren un  AVÍS SEVER  al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i  se’l CONVIDAVA  a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en  NATURALISME  i en  INDEPENDÈNCIA  respecte del marc arquitectònic i generaren  ALTS RELLEUS  que semblaven escultures  EXEMPTES , amb una  MAJOR LLIBERTAT  llibertat envers el cànon i  GRAN SENTIT NARRATIU .
2ª ETAPA (S. XIV): "MANIERISME".  ESTIL INTERNACIONAL L’escultura arquitectònica perd protagonisme i s’inicia la gran època de l’ escultura exempta  amb imatges de la Verge, els sants i retrats de donants. La bellesa idealitzada i abstracta del període anterior es substitueix per una bellesa "real": Apareix el RETRAT. Es multipliquen els plegats. S’allarguen i s’encorben les figures.
3ª ETAPA Es desenvolupen el SEPULCRE monumental (esdevindrà el gènere escultòric principal: major sensibilitat per la mort) i els RETAULES. CLAUS SLUTER , influirà en tot l’Occident durant el segle XV (en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau –Porta Mirador-, i l’Àngel Custodi –La Llotja-).  Obra:  Sepulcre de “Felipe el atrevido” , sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de marbre blanc, són un autèntic retrat.
Claus Sluter:   El pou de Moisés   (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
 
ESPANYA JANIN LOMBE fou l’ introductor de l’estil Tres focus Burgos :  GIL DE SILOÉ:  Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger. Toledo :  EGAS CUEMAN RODRIGO ALEMAN   SEBASTIAN ALMONACID Sevilla : LORENZO MERCADANTE

More Related Content

What's hot (20)

PDF
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PPT
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
PDF
Altar de Zeus a Pèrgam
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PPTX
Art romànic pintura15 16
Julia Valera
 
PPT
El Colosseu de Roma
Mercè Bigorra
 
PPTX
Fitxa 26 la majestat batlló
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 31 monestir de poblet
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Julia Valera
 
PPTX
Art romànic arquitectura
Julia Valera
 
PPTX
Art romànic escultura
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Julia Valera
 
PPTX
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
PPT
15. EL PANTEÓ
Assumpció Granero
 
PPTX
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Julia Valera
 
PDF
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
Santa Sofia de Constantinoble
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Art romànic pintura15 16
Julia Valera
 
El Colosseu de Roma
Mercè Bigorra
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Julia Valera
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Julia Valera
 
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Julia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Julia Valera
 
Art romànic arquitectura
Julia Valera
 
Art romànic escultura
Julia Valera
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Julia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
15. EL PANTEÓ
Assumpció Granero
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Julia Valera
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Santa Sofia de Constantinoble
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

Viewers also liked (20)

PPT
ESCULTURA GÒTICA
Assumpció Granero
 
PPT
Francisco de Goya y Lucientes
Assumpció Granero
 
PDF
Tema 9 art preromàmic
Mario Montal
 
PPT
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
Assumpció Granero
 
PDF
Group work assessment rubric
Rosa Fernández
 
PPT
Art i dona I
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
PDF
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
Assumpció Granero
 
PPT
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
Assumpció Granero
 
PPT
Esquemes art mudèjar
Assumpció Granero
 
PPT
Mujeres de la Antigüedad
fpascualslideshare
 
PPT
Pintura gótica
papefons Fons
 
PPT
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
Assumpció Granero
 
PDF
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
Assumpció Granero
 
PPT
Pintura Quattrocento
Assumpció Granero
 
PPT
36. SEU PALMA MALLORCA
Assumpció Granero
 
PPT
Art Bizantí
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
PPT
Comentari Escultura
Assumpció Granero
 
PPTX
Programació didàctica
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
PPT
Art romànic (arquitectura)
Assumpció Granero
 
PPT
L'ART BIZANTÍ
PILARMANZANO
 
ESCULTURA GÒTICA
Assumpció Granero
 
Francisco de Goya y Lucientes
Assumpció Granero
 
Tema 9 art preromàmic
Mario Montal
 
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
Assumpció Granero
 
Group work assessment rubric
Rosa Fernández
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
Assumpció Granero
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
Assumpció Granero
 
Esquemes art mudèjar
Assumpció Granero
 
Mujeres de la Antigüedad
fpascualslideshare
 
Pintura gótica
papefons Fons
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
Assumpció Granero
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
Assumpció Granero
 
Pintura Quattrocento
Assumpció Granero
 
36. SEU PALMA MALLORCA
Assumpció Granero
 
Comentari Escultura
Assumpció Granero
 
Programació didàctica
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Art romànic (arquitectura)
Assumpció Granero
 
L'ART BIZANTÍ
PILARMANZANO
 
Ad

Similar to Escultura gòtica (20)

PPT
Escultura Gòtica
historialavilaroja
 
PPTX
Escultura romànica
NriaAmateSbat
 
PDF
ESCULTURA GÒTICA
Assumpció Granero
 
PPT
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
PPT
El renaixement a espanya
Ana María Martínez Navarrete
 
PDF
Elromànic2 eso
pere45
 
PPTX
Portalada de Santa Maria de Ripoll
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
PPT
Catedral de Burgos
Pe
 
PPT
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
PDF
art romànic
Jesús Gutiérrez Pardina
 
PDF
5 art romànic
Jesús Gutiérrez Pardina
 
PPT
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Jesús Gutiérrez Pardina
 
PPT
Art Romànic IES Maremar
Mò C
 
PDF
Tema 9: Art romànic
Ainhoa Gutiérrez Villanueva
 
PPT
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Pilar Alvarez
 
PPTX
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Julia Valera
 
PPT
L’Art romànic i l’art gòtic
histgeo345
 
PPT
Romànic
elisabetvalls1
 
Escultura Gòtica
historialavilaroja
 
Escultura romànica
NriaAmateSbat
 
ESCULTURA GÒTICA
Assumpció Granero
 
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
El renaixement a espanya
Ana María Martínez Navarrete
 
Elromànic2 eso
pere45
 
Portalada de Santa Maria de Ripoll
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Catedral de Burgos
Pe
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Jesús Gutiérrez Pardina
 
Art Romànic IES Maremar
Mò C
 
Tema 9: Art romànic
Ainhoa Gutiérrez Villanueva
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Pilar Alvarez
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Julia Valera
 
L’Art romànic i l’art gòtic
histgeo345
 
Romànic
elisabetvalls1
 
Ad

More from Assumpció Granero (20)

PDF
ALHAMBRA GRANADA
Assumpció Granero
 
PPTX
La revolució russa
Assumpció Granero
 
PDF
LA I GUERRA MUNDIAL
Assumpció Granero
 
PDF
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
Assumpció Granero
 
PDF
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
Assumpció Granero
 
PDF
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
Assumpció Granero
 
PDF
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
Assumpció Granero
 
PDF
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 
PPTX
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
Assumpció Granero
 
PDF
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
Assumpció Granero
 
PDF
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
Assumpció Granero
 
PDF
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
Assumpció Granero
 
PDF
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
Assumpció Granero
 
PDF
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
Assumpció Granero
 
PDF
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
Assumpció Granero
 
PDF
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
Assumpció Granero
 
PPT
12. ALHAMBRA DE GRANADA
Assumpció Granero
 
PPT
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
Assumpció Granero
 
PDF
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
Assumpció Granero
 
PDF
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
Assumpció Granero
 
ALHAMBRA GRANADA
Assumpció Granero
 
La revolució russa
Assumpció Granero
 
LA I GUERRA MUNDIAL
Assumpció Granero
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
Assumpció Granero
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
Assumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
Assumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
Assumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
Assumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
Assumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
Assumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
Assumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
Assumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
Assumpció Granero
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
Assumpció Granero
 

Recently uploaded (8)

PDF
CIÈNCIA I TÈCNICA A L'ANTIGA GRÈCIA.pptx.pdf
TessaN4
 
PDF
L'assistent d'IA de la Biblioteca | UCercaTot
Biblioteca de la UVic
 
PDF
Sistema de gestió d'accessibilitat universal
Servei de Biblioteques i Documentacio. Universitat de Valencia
 
PDF
Gestió emocional en l'àmbit educatiu sessió inicial
AnnaMirMart
 
PDF
El Treball de Recerca de Batxillerat - Plantejament inicial
Marcel Jorba
 
PPTX
ENDEVINALLES NADAL (1).pptx. Per treballar interferències entre les dues llen...
fiorinafury
 
PDF
Cultura clàssica. El Partenó. Característiques
TessaN4
 
PDF
curs pràctic electrònica analògica.Actividades laboratorio
jolopezpla
 
CIÈNCIA I TÈCNICA A L'ANTIGA GRÈCIA.pptx.pdf
TessaN4
 
L'assistent d'IA de la Biblioteca | UCercaTot
Biblioteca de la UVic
 
Sistema de gestió d'accessibilitat universal
Servei de Biblioteques i Documentacio. Universitat de Valencia
 
Gestió emocional en l'àmbit educatiu sessió inicial
AnnaMirMart
 
El Treball de Recerca de Batxillerat - Plantejament inicial
Marcel Jorba
 
ENDEVINALLES NADAL (1).pptx. Per treballar interferències entre les dues llen...
fiorinafury
 
Cultura clàssica. El Partenó. Característiques
TessaN4
 
curs pràctic electrònica analògica.Actividades laboratorio
jolopezpla
 

Escultura gòtica

  • 1. E scultura gòtica
  • 2. Catedral de Burgos Portalada del Sarmental Escultura gòtica Toledo
  • 4. Característi que s Funció essencialment decorativa , sense abandonar la d’instrucció dels fidels . Temàtica religiosa : Crist a la creu, la Verge, la Pietat (nou) , sepulcres,…
  • 5. Característiques Llocs : Portalades, capitells claustres , gàrgoles (arquitectura) sepulcres, retaules; talles exempt e s (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement) . Materials : mateixa pedra parament, marbre, alabastre; materials més cars en talles petites. Realista (Sant Francesc, representar a Déu i el món tal com és), naturalista (paisatge obra de Déu) : roba, rostres, etc. Caràcter més humà : proporció, expressió de sentiments, bellesa serena.
  • 6. Característi que s Volum : amb el tractament de la roba evoluciona (tractament més clàssic). Moviment : c erca el moviment en les representacions .
  • 7. L’ àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana. Realista, naturalista: roba, rostres (retrats), etc.
  • 8. Escultura gòtica Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana.
  • 9. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
  • 10. Nous llocs FAÇANES CRESTERIES TORRES “XAPITELLS ” ARCBOTANTS PINACLES CIMBORIS… EXTERIORS INTERIORS Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a: RETAULES CADIRAM DEL COR SEPULCRES TRONES (PÚLPITOS)
  • 12. Pòrtics i timpans A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC: Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte. Figures de les arquivoltes disposades en direcció a l’arc, seguint la corba. Timpans organitzats en registres horitzontals (escenes més versemblanç), ja no una única escena. Sovint columnes dels brancals són substituïdes per estàtues, més naturals i aquestes i protegides per dosserets. - Imatges es combinen amb elements arquitectònics: dossers i peanyes (pedestals).
  • 13. Pòrtic gòtic i el gablet : Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana.
  • 14. Altorelleus Pòrtic Reims (s. XIII) : L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).
  • 15. Altorelleus Dosseret : Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret. Peanya o pedestal: Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.
  • 16. Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila). Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
  • 17. Catedral de Burgos Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó Murs
  • 19. Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES
  • 20. Nous llocs FAÇANES CRESTERIES TORRES “XAPITELLS ” ARCBOTANTS PINACLES CIMBORIS… EXTERIORS INTERIORS Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures, i l’escultura es trasllada a: RETAULES CADIRAM DEL COR SEPULCRES TRONES (PÚLPITOS)
  • 22. RETAULES La zona baixa més propera al terra: «bancal» o «predel·la »; « Pisos »o cossos , parts en què es divideixen horitzontalment els carrers (el central més ample). El cos central: tema principal de l’obra. Les zones verticals: « carrers », que es subdivideizen:" cases ” o “ encassetament ” compartiments “caixeta”, on estan els relleus. Escenas separades per «entrecarrers ». Posera o guardapols (“ Àtico ”): part superior, mena de dosseret).
  • 23. La zona baja: «banco» o «predela »; “ Ático ”: parte superior ( polsera o guardapolvo ). El cuerpo central: tema principal de la obra. Las zonas verticales: « calles », que se subdividen en:" casas ” o “ encasamientos ” o “ encajamientos ”. Escenas separadas por «entrecalles ». « Pisos »o cuerpos , partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central más ancho.). RETABLOS
  • 24.  
  • 25. Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de níxols o bé exempts, amb estàtues jacents o orants; aïllats quan es tracta de reis o adossats al mur d’esglésies sota un arcsoli i, de vegades, amb altres figures com acompanyants. Gran naturalisme: retrats. SEPULCRES Gil de Siloé : Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.
  • 26. Tem e s preferi t s Sepulcres
  • 27. NOU SENTIT DE LA MORT: Passió i mort de Crist. Representació del difunt damunt del llit. Individualisme: l’home enfrentant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final. - Seguici de monjos portant el sarcòfag.
  • 28. PÚLPITS Giovanni Pisano : Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. 5 relleus cicle Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.
  • 29. Iconografia S’imita la naturalesa: MÓN SENSIBLE Apareixen EL RETRAT I EL PAISATGE AMPLIACIÓ DE TEMAS FONTS ICONOGRÀFIQUES
  • 30. AMPLIACIÓ DE TEMES TEMES PROFANS BESTIARIS (gàrgoles) ESCENES DE GÈNERE PAISATGES RETRATS Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó Catedral de Burgos
  • 31. AMPLIACIÓ DE TEMES CRIST-JUTGE INTERCESSORS LA VERGE PIETÀ TEMES RELIGIOSOS
  • 32. HUMANITZACIÓ DELS TEMES LA VERGE EL CRUCIFICAT SANTS (Hagiografies) Toledo (XVI) Lleó
  • 33. Tem e s preferi t s Crucificat 3 claus La Pietat Els Crists gòtics pateixen, mouen a la compassió .
  • 34. La Verge en el gòtic En lloc de la Sedes Christi bizantina, a pareix amb sentiment humà, la Verge es comunica amb el Nin.
  • 35. Verge Blanca Catedral de Lleó . Situada al trencallums de la portalada central. Maria , com a figura amable i pròxima, ha substituït el pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb un fort naturalisme.
  • 36. FONTS ICONOGRÀFIQUES HAGIOGRAFIES. EVANGELIS APÒCRIFS . La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII). TEATRE LITÚRGIC (finals del segle XV). BÍBLIA PAUPERUM.
  • 37. EVOLUCIÓ DE L’ESTIL 1ª ETAPA: SEGLE XIII "GÒTICO CLÀSSIC“ 2ª ETAPA: SEGLE XIV: "MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL 3ª ETAPA: CLAUS SLUTER
  • 38. 1ª ETAPA, SEGLE XIII: Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES CHARTRES PARÍS AMIENS En ESPANYA s’esculpeixen les portadas de Lleó i Burgos "GÒTIC CLÀSSIC"
  • 39. PORTADES FRANCESES CHARTRES PARÍS AMIENS REIMS Pòrtic Reims (s. XIII) : L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).
  • 41. Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartes i Amiens. PORTA DEL SARMENTAL 1240 , talla, pedra, autor desconegut d’origen francès, probablement.
  • 42. Crist acompanyat de T etramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila) , i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans . Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
  • 43. Majestas Domini en un setial, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre. Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escritoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis. A les arquivoltes, disposats en la direcció de l’arc, 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel) i els cors celestials. A la llinda, en una disposició poc habitual, els Apòstols. La identificació de la figura del trencallums molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe (Maurici?). Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX).
  • 44. La iconografia del TIMPÀ sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans dels Evangelis, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.
  • 45. Catedral de Burgos Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó Murs
  • 47. Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES
  • 48.  
  • 49.  
  • 50. L’estil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels Àpostols de la llinda i dels Evangelistes. És possible que alguns dels mestres de la Porta del Sarmental de Burgos es formés en el taller de la Catedral d’Amiens perquè guarda una certa relació.
  • 51. La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES , amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU .
  • 52. 2ª ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL L’escultura arquitectònica perd protagonisme i s’inicia la gran època de l’ escultura exempta amb imatges de la Verge, els sants i retrats de donants. La bellesa idealitzada i abstracta del període anterior es substitueix per una bellesa "real": Apareix el RETRAT. Es multipliquen els plegats. S’allarguen i s’encorben les figures.
  • 53. 3ª ETAPA Es desenvolupen el SEPULCRE monumental (esdevindrà el gènere escultòric principal: major sensibilitat per la mort) i els RETAULES. CLAUS SLUTER , influirà en tot l’Occident durant el segle XV (en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau –Porta Mirador-, i l’Àngel Custodi –La Llotja-). Obra: Sepulcre de “Felipe el atrevido” , sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de marbre blanc, són un autèntic retrat.
  • 54. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
  • 55.  
  • 56. ESPANYA JANIN LOMBE fou l’ introductor de l’estil Tres focus Burgos : GIL DE SILOÉ: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger. Toledo : EGAS CUEMAN RODRIGO ALEMAN SEBASTIAN ALMONACID Sevilla : LORENZO MERCADANTE