Catedral de Burgos
- 2. Documentació Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María de Burgos o Catedral de Santa María de Burgos Ferran III de Castella i bisbe Maurici són els promotors. Fase inicial arquitecte Maestro Enrique (França). Fase final segle XV Juan de Colònia i el seu fill Simó Abans romànica (Alfons VI, segle XI), 1221 , segle XV i XVI Interior de la ciutat de Burgos, Camí de Santiago, Riu Arlanzón. Acoplada dins el paisatge urbanístic, petita pendent. Pedra calcària, vidre i formigó
- 3. Fases construcció Primera: Segle XIII, semblança exterior Reims, s’acaba el transsepte, girola, capelles semidecagonals al voltant de la girola. Es reforça amb arcbotants.
- 4. Fase Final segles XV i XVI: Gòtic Flamíger germànic- agulles façana principal dalt de tot de les torres (exuberància ornamental). Es construeix el cimbori (Juan de Colònia), però el segle següent és modificat per Juan de Vallejo. També va ser construïda la Capella dels Condestables de Castella. .
- 5. Planta Basilical cruciforme (tres naus) Transsepte marcat, hi passa la girola (creu llatina) amb capelles semi decagonals Múltiples capelles dedicades a sants Orientada cap a l’est Com a moltes parts d’Espanya, nau central dividida en tres: altar major, creuer i cor. Pilars circulars o octogonals Papamosques (10),Capella de Santa Tecla (11), Escala Durada (13), Tomba del Cid (15) , Capella dels Condestables (22), Nàrtex (32)
- 7. Interior Volta de creueria simple en trams rectangulars Volta de creueria sexpartida (amb tercelets) i estrellada a la zona del creuer Característica escola de Burgos: Nervi adossat a les voltes de creueria simple (influència cap a altres edificis de Castella) Arcs formers, trifori, claristori Baix el cimbori: estructura nervada, octogonal, trompes, (enfonsat segle XVI Juan de Vallejo) decoració renaixentista
- 11. Escala dorada Part nord, més elevada, on passaven els peregrins Construïda l’any 1519 per Diego de Siloé. Hilario 1526 hi posa l’arrambador de ferro pintat a color or. Decorada amb representacions vegetals, animals fantàstics, esfinxs, etc. Distribuïts per l’escala i pels arcs. Napoleó darrer en baixar. Només s’utilitza per Setmana Santa. Influència a l’Òpera de París
- 12. Capella dels Condestables Capella més important i famosa de la catedral situada al mig de la girola, es considera com una de les tres capelles europees. Dedicada als poderosos Condestables de Castella Pedro Fernández de Velasco i la seva dona Mencía de Mendoza. Construcció l’any 1487 per Simó de Colònia. Estil gòtic-renaixentisme hispànic Estàtues de màrmol al mig fetes per Felipe de Vigarny amb gran realisme i detallisme Al sostre hi ha una volta estrellada octogonal feta de grans nervis que descansen damunt parets de base hexagonal
- 14. Façana principal-Santa Maria Inspirada en les catedrals de Reims i París. Les agulles de les torres arriben als 79 metres (10 més que Notre Dame i 11 menys que Lleó). Es pot dividir en quatre nivells. En el primer hi ha l’entrada reconstruïda el segle XVII (Renaixement), només quatre estàtues originals amb ornamentació gòtica. A la segona planta hi ha un balcó i la rosassa. Sello de Salomón o Estrella de David (protecció contra els mals esperits i punt mig entre el cel i la terra). Al tercer nivell es troba la Galeria de Reis de Castella (de Ferran I a Ferran III). A la darrera planta hi ha les agulles. http:// www.catedralhd.com
- 16. Porta del Sarmental Feta de pedra. Els grups escultòrics s’adapten al marc arquitectònic. Les escultures connoten frontalitat cap a l’espectador i jerarquia entre ells. Es situa entre el 1230 i el 1240.
- 17. Maiestas domini amb actitud de beneir (mà dreta), llibres de l’Evangeli (mà esquerra), missatge apocalíptic. Al voltant hi ha els quatre evangelistes amb els seus símbols (Tetramorf). Sant Marc (Lleó) i Sant Lluc (toro) escriuen Nou Testament. Més amunt Sant Joan (àguila) i Sant Mateu (àngel). Frontalitat corporal enfront al moviment dels seus caps, es comuniquen. Evangelistes més petits que Jesús (perspectiva jeràrquica) representats com escribans.
- 18. Baix del timpà hi ha els 12 apòstols Arquivolta primera es troben àngels i serafins. A les altres dues els 24 ancians de l’Apocalipsi (23 i un serafí) amb instruments musicals. Brancals composts per representacions de Moisès, Aarón, Sant Pere, Sant Pau i dos personatges més no identificats. En el trencallum figura del bisbe Maurici (costum francesa d’incorporar personatges relacionats amb la construcció). Bè misteriós (Apocalipsi)
- 19. -Certa frontalitat i rigidesa (romànic) però també certa humanització (relació entre sí). -Les cares són molt diferents i els vestits accentúen les linies corbes a partir de plecs. -Dosselet fa referència a la muralla de Deu.
- 20. Com en les catedrals franceses el món celestial s’aproxima al terrenar per fer-se més accesible pel parroquià. En aquest cas Jesucrist és representat com a jove, conciliador, compassiu. Més accessible. Aleshores s’aproxima més a la idea de Home-Déu que no pas el que hi havia al romànic que era Déu-home.
- 21. Influenciès de les catedrals d’Amiens i Reims Influenciarà a altres pòrtics hispànics en representar els evangelistes com a escribans. A diferència de les catedrals franceses, els apòstols estan caracteritzat amb faccions populars, pentinats descuidats i vestits de llana gruixada (vers el luxe de les vestimentes de Reims).
- 22. Autors: Hi ha un autor que va fer el Maiestas i els Tetramorfs, un altre va fer el dintell i l’altre les escultures de les arquivoltes. Així mateix es pot relacionar amb el Maestro Beau-Dieu de Amiens o el Mestre de Reims. Conclusió: Així doncs els models francesos van penetrar dins la Península Ibèrica de mitjans del segle XIII gracies a les relacions polítiques i culturals que la monarquia espanyola va establir amb la francesa. Aleshores es va ajuntar les tècniques més locals i les aportacions franceses i tant a Lleó com a Burgos varen sorgir unes escoles d’arquitectura. http:// www.youtube.com / watch?v = BMJyu3izLJ0 & feature = fvsr