1. L’ ART GÒTIC pintura www.wga.hu www.mnac.cat www.museodelprado.es
2. Característiques Abandonament de la pintura mural de frescos –excepte a Itàlia- i generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i vitralls. Miniatures Temes religiosos ( vida de Jesús i la Verge Maria, episodis dels Evangelis Apòcrifs) Introducció de la temàtica profana i el retrat. La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. Proporcions naturals, expressivitat facial i gestual. Definició del marc espacial amb arquitectures i paisatges Captació de la llum per al modelatge dels cossos Tècnica: pintura al tremp i el fresc (Itàlia), i pintura a l’oli (Flandes a partir del segle XV).
3. Estils de la pintura gòtica Es diferencien quatre estils: Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle XIII) Estil italogòtic (1250-1400) Estil internacional o cortesà (1375-1425) Escola flamenca (segle XV)
4. Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle XIII) Influenciat pels vitralls i la miniatura Predomini de la línea sobre el color Vitrall a Sainte-Chapelle. Miniatura d’una Bíblia francesa, s. XIII
5. Estil italogòtic (1250-1400) Influències bizantines Colors clars, predomini de la línia corba i sinuosa, cerca de volum, comunicació de les figures. Fons daurats i decoracions arquitectòniques i paisatgístiques molt simples (primers exercicis de perspectiva) Centres artístics: Siena: Duccio i Martini Florència: Cimabue i Giotto Corona d’Aragó: Ferrer Bassa i Pere Serra
10. Giotto di Bondone (1.267-1.337) - Deixeble de Cimabue Precursor del Trecento (primer Renaixement italià). Impulsor de l’estil italogòtic Supera el bizantinisme Tendeix al realisme
11. Vida de San Francesc , Esglèsia Superior de San Francesc, Asís (Itàlia), 1295.
23. Ferrer Bassa (1285-1348) Pintor i miniaturista català. Influències de Giotto (murals de la basílica de Sant Francesc d’Assís, Itàlia). Introdueix l’estil italogòtic a la Corona d’Aragó (dominarà durant la segona meitat del segle XIV). Influenciarà els germans Pere i Jaume Serra. Obra més destacada: Murals de la cel·la del monestir de Pedralbes de l’abadessa Francesca Saportella.
24. Ferrer Bassa: Pintures murals de la Capella de Sant Miquel, 1346, Reial Monestir de Pedralbes, Barcelona.
25. Pere Serra (?-1409) Pere Serra: Retaule de la Mare de Déu dels Àngels, 1358, MNAC. Estil italogòtic sienès (Duccio). Ingressà al taller de Ramon Destorrents (deixeble de Ferrer Bassa). Va treballar juntament amb el seu germà Jaume. Dominaren el mercat barceloní durant el segle XIV. Interès per la policromia i els efectes espacials.
27. Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, Manresa (1393-1394) La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411) Parts del retaule: Carrer central Carrers laterals Àtic Pedrel·la o bancal Entrecarrers o muntants Espigues o pinacles Guardapols
28. Carrers de l’esquerra: la creació, la creació de l’home, l’anunciació, la nativitat, l’adoració dels Reis Mags, la presentació al temple. Influència del gòtic italià: fons daurats amb decoracions arquitectòniques i paisatgistiques predomini de la línia sinuosa ulls ametllats boques petites
29. Carrers de la dreta: Baptisme de Jesus La transfiguracio La resurrecció L’Aparició de Jesús L’Ascenció El discurs de Sant Pere
36. Ramon de Mur: La Verge de la llet, 1415-1419, Retaule de Cervera (MNAC)
37. Escola flamenca (segle XV) Ubicada fonamentalment als Països Baixos i Flandes Deriva tècnicament del gòtic internacional El perfeccionament de la tècnica a l’oli permet representar la realitat amb molt detall i obtenir lluminositats inassolides. Absència de moviment Simbolisme Barreja de temes religiosos i profans Perspectiva lineal Interès pel retrat Artistes: Jan van Eyck, Rogier van der Weyden, i a la península Ibèrica, Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau . També cal destacar El Bosch .
38. Rogier van der Weyden (1399-1464): Retrat d’una dona, 1435, oli sobre fusta, Staatlichen Museum (Berlin)
39. Rogier Van der Weyden: Davallament de la Creu, 1435, Museo del Prado Detall
40. JAN VAN EYCK (1390-1441) El Matrimoni Arnolfini , 1434, Oli sobre fusta, 82 x 60 cm. National Gallery (Londres) Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Pintor de cort i d’encàrrecs de la burgesia. Colorisme, detallisme, simbolisme, perspectiva lineal, elegància de les figures. Hereu de la tècnica de les miniatures Influeix en la pintura flamenca del segle XV i XVI i a través de Lluís Dalmau en la pintura gòtica catalana.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49. Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434” Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills) Gos, símbol de la fidelitat Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat Giovanni Arnolfini Fruita de luxe, taronges Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia Llum amb una sola espelma, símbol de l’ull de Déu Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
50. Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.
51. Jan Van Eyck: Verge del canonge Van der Paele, 1436, Museu Groeninge (Bruges, Bèlgica)
52. Jan Van Eyck: Adoració del Xai, 1432, Catedral de San Bavon (Gante, Bèlgica)
54. Esperit Sant Verges Confessors Font de la Vida Adoració de l’Agnell Antic Testament Nou Testament
55. Lluís Dalmau (actiu entre 1428 i 1460) Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445, oli i tremp sobre fusta, MNAC. Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó. Viatjà a Bruges on descubrí la pintura de l’escola flamenca i de Van Eyck. Introdueix a la Corona d’Aragó aquest estil i la tècnica de la pintura a l’oli. Influencia a Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo.
56. Estructura arquitectònica d’estil flamíger (trompe l’oeil) Paviment alicatat Primer pla Segon pla Tercer pla Profunditat i perspectiva Detallisme Tècnica de les veladures Vermells, verds i blaus. Grisalles per l’arquitectura
57. Sant Andreu Consellers, individualització de cadascun, mirades perdudes Àngels cantors Escut de Barcelona Obra devocional. Cinc consellers del Consell de Cent paguen un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat, decorat amb aquest retaule Santa Eulàlia, patrona de la ciutat Mare de Déu amb el nen Consellers
58. Políptic de Van Eyck, cantors Políptic de Van Eyck, Sant Joan Sant Andreu i els cantors de Mare de Déu dels Consellers
61. EL BOSCH Hyeronimus van Aeken (1450-1516). Catòlic ortodox. Va gaudir d’una gran fama. Simbologia críptica i de difícil comprensió. Després de la seva mort Felip II va col·leccionar la seva obra. Hereu de l’escola flamenca Temàtica religiosa barrejada amb la cultura popular. Va tenir imitadors. Al segle XX el moviment surrealista el considerarà un dels seus predecessors.
62. El Bosch: Extracció de la pedra de la bogeria, cap a 1490, oli sobre taula, Museo del Prado, Madrid. “ Maestro, quítame pronto esta piedra, mi nombre es Lubbert Das”
63.
64. El Jardí de les Delícies El Bosch: Tríptic d’El jardí de les delícies, 1500-1505, oli sobre taula, 220 cm x 389 cm, Museo del Prado (Madrid)
