3. Model de transició demogràfica
Teoria sobre l’evolució demogràfica del món
des d’un punt de vista eurocentrista
4. Fase I: Antic règim demogràfic
• Etapa molt irregular, amb moltes fluctuacions.
• La fase demogràfica tradicional es caracteritza
per taxes de natalitat i mortalitat molt altes, alta
mortalitat infantil i alta taxa de fecunditat.
• Aquestes condicions es relacionen amb manca
de mesures sanitàries i higièniques i es pròpia
de societats agrícoles i preindustrials.
• El creixement natural de la població és molt
feble.
• A Europa coincideix amb el periode anterior a la
Revolució Industrial.
5. Fase II: Primera transició demogràfica
• De la Primera Revolució Industrial a la
Segona Revolució Industrial (1750-1820).
• Hi ha menys fluctuacions.
• Continua l’alta natalitat.
• La mortalitat pateix un descens (millora de
l’alimentació, més higiene,...)
• Fort creixement natural.
6. Fase III: Segona transició demogràfica
• Des de la Segona Revolució Industrial a la Segona
Guerra Mundial (1820-1950).
• Nous descensos de la mortalitat relacionats amb els
avenços de la medicina i l'augment del nivell de vida.
• La natalitat també descendeix per raons d'ordre social i
econòmic, com la incorporació de la dona al món
laboral, la progressiva urbanització de la població o el
retard de la nupcialitat.
• El creixement natural de la població comença a
decréixer.
7. Fase IV: Nou règim demogràfic
• Des de la Segona Guerra Mundial a l’actualitat
(1950-2012).
• Correspon a una societat desenvolupada en la
que les dinàmiques socials i econòmiques de la
fase anterior es consoliden i porten a una
natalitat i mortalitat molt baixes, fins i tot poden
donar-se creixements naturals negatius.
• En ocasions, la mortalitat repunta a causa de
l'envelliment de la població.
