4. Característiques
• L’art no ha d’imitar la realitat (la fotografia i el cinema ja ho fan).
• Busquen noves formes d’interacció obra-espectador.
• L’art ha de provocar i confrontar.
• Llibertat compositiva.
• Llibertat creativa.
• L’art busca l’originalitat i independència.
6. Fauvisme
1904 – 1908
http://www.nga.gov/feature/artnation/fauve/beasts_1.shtm
National Gallery of Art, Whasington D.C.
Història de l'art, llibre de text 2n batxillerat, editoial Castellonou
7. “la cage aux fauves”
París 1905, Henri Matisse
André Derain
Maurice Vlaminck
Albert Marquet
exposen al III Salon d’Automme de París, la violència cromàtica de les
seves obres provocà un públic que les calificà de primitives
brutals
violentes
Louis Vauxcelles, crític d’art, al veure les obres en una sala on al
centre hi havia una escultura clàssica exclamà:
Donatello parmi les fauves!!,
expressió que donà nom a aquest nou grup de pintors.
8. “Quan pinto verd no és herba,
quan pinto blau, no és el cel.”
Henri Matisse
Henri Matisse, Open Window, Collioure, 1905, National Gallery of Art, Washington.
9. Els colors complementaris són els
oposats: vermell/verd, blau/taronja,
viloeta/groc.
Al juxtaposar un color amb el seu
complementari, el color semblarà més
brillant i intens.
Per resaltar la llum feien servir els
colors primaris: vermell, blau i groc.
Colors complementaris Colors primaris
10. Fauvisme
• Estil pictòric, primera avantguarda del segle XX.
• És de curta durada: neix a París el 1905 i el seu declivi
es situa el 1908.
• No va constituir una escola pròpiament dita, amb
manifest, programa i teories.
• Es tractava d’un grup de pintors que tenien en comú
l’exaltació del color pur.
11. Henri Matisse
era el líder d’aquest moviment, del que també
en formaven part
André Dérain
Maurice Vlaminck
Albert Marquet
Raoul Dufy
Kees van Donguen
12. Caracterísitiques del fauvisme
• Exaltació dels colors purs (colors sense barrejar)
• Recuperació de la línia, amb traços gruixuts i nítids
• Independència del color respecte l’objecte
• Desaparició de la llum de la composició, i per tant de la
profunditat (pla únic, sense ombres)
• No intenta descriure la natura
• Llibertat expressiva de l’artista
13. André Derain, Mountains at Collioure, 1905, National Gallery of Art, Washington,
John Hay Whitney Collection 1982.76.4
14. Maurice de Vlaminck, Tugboat on the Seine, Chatou, 1906,
National Gallery of Art, Washington, Collection of Mr. and Mrs. John Hay Whitney
15. Georges Braque, The Port of La Ciotat, 1907, National Gallery of Art, Washington,
Collection of Mr. and Mrs. John Hay Whitney 1998.74.6
L’obra de Georges Braque evolucionarà cap a l’abstracció i el cubisme analític
16. Auguste Renoir, Oarsmen at Chatou, 1879,
National Gallery of Art, Washington,
Gift of Sam A. Lewisohn 1951.5.2
17. André Derain, Charing Cross Bridge, London, 1906, National Gallery of Art, Washington
18. André Derain, View of the Thames,1906, National Gallery of Art, Washington
21. Henri Matisse
(1869-1954)
• Va ser pintor, escultor, gravador i
escriptor.
• Es va formar a l’École des Beaux
Arts de París.
• Malgrat la seva formació, s’oposà al
realisme i a l’impressionisme.
• Rebé influències de Georges Seurat,
Paul Gauguin i Vincent van Gogh.
22. G. Seurat, Seascape at Port-en-Bessin,
Normandy, 1888, National Gallery of Art,
Washington
“La tria de colors no es déu a cap teoria,
es basa en l’observació, el sentiment, en la
naturalesa de cada experiència”
Henri Matisse
23. “No copieu la natura massa literalment”
Paul Gauguin
Paul Gauguin, Parau na te Varua ino (Words of the Devil), 1892,
National Gallery of Art, Washington
24. “…una tècnica més lliure i espontània,
i unes harmonies més intenses i espontànies”
Van Gogh
Vincent van Gogh, The Olive Orchard, 1889, National Gallery of Art, Washington,
Chester Dale Collection 1963.10.152
25. • Acabarà deixant el fauvisme
• Al final de la seva carrera farà obres de paper:
tallarà el color (retallava siluetes i formes i les
enganxava en un fons)
Autorretrat, 1906
34. Henri Matisse, Beasts of the Sea, 1950, paper collage on canvas, National Gallery of Art,
Washington
36. Henri Matisse (1869-1954)
Madame Matisse, “La ratlla verda“
1905
Oli sobre tela.
Statens Museum for Kunst,
Copenhagen, Dinamarca.
40,5 cm x 32,5 cm.
Fauvisme
37. Anàlisi formal
Elements plàstics
•Utilitza colors brillants i purs
independentment de l’objecte
tractat.
•Aspira a la serenitat, que
aconsegueix simplificant les
formes.
•Línies violentes.
•Ratlla verda que crea una
simetria i una ombra artificial.
•Llibertat total en l’ús del color i
menys protagonisme de la llum.
•Profunditat sense prespectiva .
•Pinzellada ampla i pastosa.
38. Anàlisi formal
Composició
•Ratlla verda que crea una
simetria i una ombra artificial.
•Forts constrastos de color
•Part esquerre: tons verds, no
contrasten amb la ratlla verda,
s’allunya de l’espectador.
•Part dreta: colors càlids, fan que
s’acosti.
•Crea certa perspectiva, però si la
ratlla verda desapareixès aquesta
perspectiva també desapareixeria.
•Resultat hieràtic
39. Interpretació
•Retrat de Mdme Matisse on el
color és el veritable protagonista
de l’obra .
•Reflecteix amb colors el
sentiment que li desvela la
contemplació de la seva dona.
•Funció:
1. Mostrar l’art de l’autor al públic
2. Suposa la declaració dels
principis pictòrics del fauvisme.
40. Models i influències
Simbolisme i el concepte de la
no–imitació (G. Moreau )
Postimpressionisme i pinzellada
pastosa de Vicent van Gogh i
Gauguin.
Influeix als seus companys
fauvistes i és un referent en la
història de l’art.
