ENDEVINALLES NADAL (1).pptx. Per treballar interferències entre les dues llen...fiorinafury
Cultura clàssica. El Partenó. CaracterístiquesTessaN4
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
1. M A T R I M O N I A R N O L F I N I Jan van Eyck primitiu flamenc Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
2. EL MATRIMONI ARNOLFINI Jan van Eyck (1434) (84 X 57 CMS) OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL, LONDRES
3. EL MATRIMONI ARNOLFINI FITXA TÈCNICA (documentació general) Catalogació i anàlisi formal Títol El matrimoni Arnolfini Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441) Comitent Giovanni Arnolfini Cronologia 1434 dC Estil Gòtic flamenc (escola Flandes) Localització National Gallery (Londres, Gran Bretanya) Tècnica Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure ( suport ) Dimensions 84 cm x 57 cm Tema o tipologia Escena costumista o de gènere Tema iconogràfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra nupcial , plena d’ elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte del sagrament del matrimoni : fidelitat, compromís, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen una posició social elevada .
4. A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats , especialment a la península Itàlica i a Flandes . A les ciutats de Flandes es va concentrar la producció de teixits de llana , que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaçar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani. La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de l’occident europeu fins ben entrat el segle XV. Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes ( Bruges, Gant, Yprés ) es convertiren en seus d’una important i extraordinària escola pictòrica que, per a molts d’autors, suposa ja els inicis del Renaixement o, al menys, un dels seus més clars precedents. Context històric L’Home del turbant vermell Jan van Eyck La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges
5. ROBERT CAMPIN HANS MEMLING HUGO VAN DER GOËS JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN PINTORS FLAMENCS
6. Robert Campin (mestre de Flémalle, 1373-1444) Junt als germans Hubert i Jan van Eyck són els precursors de l’escola flamenca del gòtic tardà i precursors del Renaixement . Santa Bàrbara (1438) Robert Campin Museu del Prado, Madrid Retrat de Robert de Masmines (abans de 1430) Robert Campin Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid. Un dels primers retrats: realisme, arrugues, un 1r pla.
7. Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca. Els dos són els autors de l’extraordinari Políptic de Son Bavó o L’anyell místic a la catedral de Gant, però no són menys importants els quadres de Jan Van Eyck, el retratista més gran de la escola flamenca : La Mare de Déu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini . Jan es va establir a Bruges l’any 1430 , ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinària. Als retrats, la recerca de la veritat, dels realisme, és el seu nord. JAN VAN EYCK HUBERTUS JAN VAN EYCK GERMANS van Eyck
9. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE L’ESCOLA FLAMENCA DE PINTURA L’HOME DEL TURBANT VERMELL
10. PERSPECTIVA . La profunditat ja està molt aconseguida en els quadres de l’escola flamenca, ja que utilitzaven la perspectiva lineal , com es pot veure clarament en l’obra de Jan Van Eyck, El matrimoni Arnolfini . Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres CARACTERÍSTICA (una entre moltes altres)
11. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANÒNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA L’HOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN
12. Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441). Se li atribueix la invenció de la pintura a l’ oli , va ser el pintor més cèlebre de l’escola dels primitius flamencs . La base de la seva pintura va ser el color i el refinament propis del gòtic internacional , sobretot de la miniatura . Se’n desconeix el seu aprenentatge, i les primeres dades que se’n tenen són de 1422 , quan va entrar al servei de Joan de Baviera, a l’Haia . El 1425 van Eyck es va traslladar a Lille com a pintor de la cort del duc de Borgonya, Felip III, el Bo. Sota la seva protecció, va dur a terme missions diplomàtiques importants als regnes de Castella i Portugal . A partir del 1430 , es va establir a Bruges i va exercir una notable influència en la pintura flamenca posterior . JAN VAN EYCK
13. Ell descalç , amb capell i vestits obscurs , pren amb la seva mà esquerra la de la seva futura esposa, Giovanna, i amb l’altra fa senyal d’acceptació o de beneir . Ella, amb un vestit d’abundants plecs i coberta amb un toca blanca , deixa descansar la mà lliure sobre el ventre , mentre un petit ca ens mira des dels seus peus. La parella vesteix amb un luxe que fa pensar en una posició social elevada . Crida l’atenció el tocat que deixa veure una front molt ampla, era moda que les dones es rasuraven, així , en aquesta època. TEMÀTICA : Escena d’una parella a l’interior d’una petita habitació . Primer pla : els protagonistes, Giovanna i Giovanni Arnolfini , ric mercader italià emigrat als Països Baixos, retratats agafats de la mà , durant la cerimònia de les seves noces . Fins el Concili de Trento el sagrament matrimonial era oficiat pels mateixos contraents. El dos de procedència italiana s’integraren, ben aviat, en la societat flamenca.
14. Encara que sembla una escena ben concreta: el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb Giovanonna Cenanni . Segons alguns autors no és del tot correcte, argumenten que en l’època que es va pintar el quadre (1434) n’hi havia dos joves germans Arnolfini en situació de casar-se: Giovanni i Michele , ambdos pertanyien l’alta burgesia comercial resident en Flandes, però provenien de la ciutat de Lucca , en Itàlia. Es basen en què el gest del marit en prendre la mà de la seva esposa implica una superioritat social sobre la dona , i de ser Giovanonna, aquesta era de classe superior, en realitat, a la del marit. Per això, els investigadors apunten que es tractava de Michele , donat que es va casar amb Elisabeth de família desconeguda, cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixença. Sigui com sigui, el que a primera vista ens sembla un quadre de costums , una representació de la vida quotidiana , s’hi poden trobar molts significats, perquè és un LLENÇ DE SIMBOLISME OCULT . LECTURA ........... TEMÀTICA :
16. La representació dels esposos és antagònica i revela els diferents papers en el matrimoni i la societat de fa més de 500 anys, entre l’Edat mitjana i l’Edat moderna : Posició dominant de l’home per la seva postura fronta l i el seu aspecte solemne . La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues , i simbolitza la seva virginitat . Ell, sever, beneeix o , potser, jura ( fides levata ), en qualsevol cas, ostenta el poder moral de la casa ( potestas ), i sosté amb autoritat la mà de la seva esposa ( fides manualis ), aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva mà esquerra en el seu voluminós ventre , senyal, pot ésser, del seu embaràs (que no és real), que suposaria la seva culminació com a dóna ( maternitat ). PRIMER LECTURA...
17. La ROBA reforça el missatge, encara que l’ambientació suggereix un temps estiuenc o, com a mínim, primaveral , porten pesades túniques que revelen la seva alta posició socioeconòmica , ell du un tabard fosc i sobri, els acabats finals de pell de marta , particularment cars; i ella llueix un ampul·lós vestit, de colors vius i alegres, amb punys d’ermini , complementats amb un collaret, diversos anells i un cinturó brocat , tot d’or. El color verd era un dels preferits per a les noces , ja que feia falta un tint car i, per tant, era un signe de luxe , a més és el color de la fertilitat (és propi d'un retrat i un quadre de noces). No està embarassada, la seva actitud es limita a delatar el ventre, que aleshores es tenia per una de les parts més belles del cos . Es pot pensar que el seu posat i l'exagerada curvatura del ventre suggereixin la fertilitat i el desig d’estar prenyada , que no ho estava. SEGON Multitud de detalls i objectes sembla que apareixen sense justificació aparent, com si manquessin d'importància, encara que tot el que conté el quadre proclama la riquesa de la jove parella i tots els objectes tenen un significat nítid ( SIMBOLISME OCULT ) que dóna una nova dimensió a l’obra .
18. Els personatges es troben en l’ alcova nupcial (representa EL TÀLEM NUPCIAL ) envoltats de minuciosos objectes . Sobre ells, penjada del sostre, i centrant la composició hi ha una làmpada, un canelobre d’aram de sis braços amb detallada filigrana , que només té una espelma solitària encesa (és la imatge simbòlica del MATRIMONI , és a dir, LA FLAMA DE L’AMOR ). Era un costum flamenc encendre una espelma el primer dia del casament. Però també recorda la candela que llueix sempre al sagrari de l'església per la permanent presència de Crist, en aquest sentit, REPRESENTA LA FE I LA PRESÈNCIA DE DÉU . Però no aconsegueix il·luminar l’habitació, aquesta funció és encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra. Al dessota de la finestra oberta, sobre una tauleta descansen unes peces de fruita . SIMBOLISME OCULT
19. Enfront de la finestra, a l’extrem oposat de l’estança i a la dreta de la composició, apareix un llit amb dosser o baldaquí , vestit amb teles d’un vermell intens , que fa referència a l’ ASPECTE CARNAL DEL MATRIMONI (en el seu sentit sagrat). Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres
20. El llit té relació, sobretot, amb la reialesa i la noblesa, amb la continuïtat del llinatge i del cognom. Representa el lloc on es neix i es mor . Els teixits vermells simbolitzen la passió , a més de proporcionar un poderós contrast cromàtic amb el verd de la indumentària femenina. En qualsevol cas, era costum de l’època, a les cases acomodades de Borgonya, col·locar un llit al saló on es rebien les visites . Encara que, en general, s’usaven per seure, ocasionalment era també el lloc on les mares acabades de parir rebien amb el nounat les felicitacions de familiars i amics. Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres
21. Situat al darrere de la capçalera del llit, s’endevina part d’un altre moble , o el mateix capçal del llit on, tallada en la fusta, hi ha la imatge de Santa Margalida amb un drac o Santa Bàrbara (aquesta PATRONA DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT ), i a sota penja una mena d’escombra (Santa Marta comparteix mateix atribut), símbol de la llar . Penjat al mur i sobre la butaca hi ha un mirall de vidre convex , que presideix l’escena, en ell es veuen reflectits , no tan sols les figures del dos protagonistes i l’ estança en què es desenvolupa l’acció, sinó també un personatge vestit de blau , identificat pels crítics d’art com l’autor del quadre, i un jove de vermell , situats amb dos en la llinda de la porta d’entrada. Al costat del mirall es veu un rosari de comptes de cristall de gran bellesa i, a dalt, una inscripció del pintor que diu: Johannes de Eyck fuir hic, 1434 (Johannes Van Eyck hi va ser, 1434).
22. El mirall és un dels millors exemples de la minuciositat microscòpica aconseguida per Jan van Eyck (mesura 5'5 cm, i cada una de les deu escenes de la passió que l'envolten mesura 1'5 cm ). És símbol de la VERITAT , “ l’ULL DE DÉU ” omnipresent. Les deu escenes de la Passió al voltant del mirall simbolitzen el PERDÓ d'aquest PRIMER PECAT de la humanitat mitjançant la CRUCIFIXIÓ de Crist, segons, l’historiador d’art, Erwin Panofsky. La seva presència suggereix que la interpretació del quadre ha d'ésser cristiana i espiritual , així com legal , i recorda el sacrifici que han de suportar els esposos . Aquests petits miralls convexos eren molt populars en aquella època; s'anomenaven « bruixes » i s'usaven per espantar la mala sort . Sovint es trobaven al costat de finestres i portes, per cercar efectes lluminosos a les estances.
23. Innovador és perquè és la primera vegada que s'usen, aquest miralls, com a recurs pictòric i reflecteix el moment en què l’obra va ser pintada (després Velázquez en “Les Menines” i “La Venus del mirall” ).
24. Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller. El CRISTALL és signe de PURESA, i el rosari suggereix la VIRTUT de la núvia i la seva obligació d'ésser devota. També es pot interpretar com un rast de comptes, instrument de comptabilitat propi de banquers, prestamistes i comerciants. També el cristall del mirall al·ludeix la PURESA del sagrament del matrimoni ( speculum sine macula ).
25. QUI FALTA? Reflectits al mirall , al costat de la parella, un clergue i el propi pintor , que actua com a testimoni, i que, amb la seva signatura , no només reclama l' autoria del quadre , sinó que testifica la celebració del sagrament , en escriure: «Johannes d'Eyck fuic hic 1434» («Jan van Eyck va ser aquí el 1434»). El quadre seria, per tant, un document matrimonial . Malgrat tot, és també un quadre evidentment intemporal , perquè es relaten, simultàniament en l’escena, fets que tenen lloc dintre del matrimoni, però en fases diferents al llarg del temps.
26. La signatura de l’autor Les figures reflectides en l’espill denoten uns clars coneixements d’òptica i perspectiva. Aquest quadre és un clar exemple de l’evolució social i pictòrica de Flandes en el segle XV. La representació d’un tema no religiós ni aristocràtic, la firma de l’autor en la paret, sobre el mirall, són clars signes de què la pintura ha fet un canvi .
27. La llum de la finestra oberta que il·lumina l’interior, nítida i transparent, fa referència a la PURESA de la DONA ; la finestra té peces de vidre de colors , en lloc de materials opacs com la fusta o el cartró, demostració de l’ alt estatus social del matrimoni, ja que el vidre era un material extremadament valuós, que només es podien permetre els adinerats. Posteriorment, serà un motiu recurrent . Estem davant d’una de les primeres escenes d’interior de les moltes que reproduirà la pintura flamenca i holandesa fins els grans mestres del segle XVII , sobretot, Vermeer de Delft en els seus quadres d’interior. SIMBOLISME OCULT LECTURA ...........
29. - Lectora en blau (1662-66) - La jove de la perla (1665) - Al·lota llegint una carta - La taxadora de perles (62-66) - Lliçó de música (62-66) - L’ encaixera (1669) - Dona seguda tocant l’espineta (1675) - L’art de la pintura o el Taller del pintor (1666)
30. Les taronges , importades del sud, eren un luxe al nord d’Europa, cosa que simbolitza la riquesa de la família i la prosperitat econòmica que els espera, o potser al·ludeix a l’origen mediterrani dels retratats. Conegudes com “ pomes d’Adam ” representen, a més a més, la fruita prohibida de l’edèn de “l’arbre del bé i del mal”, en al·lusió al pecat original de la luxúria, motiu de la pèrdua de la gràcia. Els instints pecaminosos de la humanitat es santifiquen mitjançant el ritual del matrimoni cristià . SIMBOLISME OCULT
31. La catifa , que n’hi ha al costat del llit, és molt luxosa i cara , procedent d’Anatòlia, una altra mostra de la seva fortuna i posició . LECTURA ...........
32. Al fons, en darrer pla, una butaca, coberta de tela, i adossada a la paret, de la que sobresurten un parell de sabates, en la part inferior. Els dos personatges van descalços i han deixat el seu calçat a part, trepitgen el terra de l’habitació, en el sentit de “TERRENY SAGRAT DEL MATRIMONI”. Els esclops escampats pel terra, mentre es retrata descalça la parella, simbolitzen Moisès al Sinaí, tocant terra sagrada, representació ritual del vincle sagrat del matrimoni, i el costum sagrat de la llar. La posició prominent de les sabates és també rellevant: els de Giovanna, vermelles, són prop del llit, simbolitzant que era l’encarregada de la llar; els esclops del seu marit, més pròxims al món exterior, simbolitzen que és ell l’encarregat de treballar per portar la prosperitat econòmica a la casa. En aquell temps es creia que trepitjar el terra descalç assegurava la FERTILITAT.
33. El ca, situat en primer pla de l’escena, un gosset falder als peus de la núvia i entre la parella, posa una nota de gràcia en un quadre que és, fora d'això, d'una aclaparadora solemnitat . El detallisme del pèl és tota una proesa tècnica. Als retrats, els gossos acostumen a simbolitzar, com aquí, la FIDELITAT i el SERVEI, i l‘AMOR TERRENAL.
34.
35. Tan mateix, el quadre no esgota els seus secrets simbòlics, i queda obert a d’altres possibles interpretacions, per exemple, la dona està embarassada realment, com alguns estudiosos han fet observar? Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres RETRAT
36.
37.
38. Les fotografies amb infraroig revelen que la mà d’Arnolfini va estar situada, en principi, en tres posicions més endarrerides . Denota la importància que, Jan van Eyck, va concedir al gest del comerciant , atès que és la clau per comprendre el sentit d’aquesta composició. Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres
39.
40.
41. - OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les més importants del món entre ss. XV-XVIII) . TEMÀTICA : Costumista, retrat burgesia benestant, religiosa (sagrament), legal (acta matrimonial). Llenç de simbolisme ocult (cada objecte té la seva pròpia identitat semàntica, revelats per Erwin Panofsky, qui la va interpretar com una al·legoria del matrimoni i de la maternitat ). - FUNCIÓ : Commemorativa (immortalitzar celebració unió), decorativa llar, escena quotidiana de profunda religiositat (GÈNERE i BODEGÓ). TÈCNICA : Oli sobre fusta , amb pinzellada curta i precisa , i de textura llisa. ESTIL : Minuciositat , detall en la reproducció d’objectes , naturalisme i amor al paisatge . MINUCIOSITAT : Detalls escrupolositat microscòpica (per observar en la intimitat domèstica, de molt a prop),mitjançant ús oli i plomins especials molt fins (per exemple, factura del ca). NATURALISME : Realisme molt acurat (realitat el més exacta possible, malgrat actitud hieràtica retratats i del gos; representació no exempta, per tant, d’una certa ambigüitat i subjectivisme ). La vida quotidiana en la seva dimensió casi mística , retrats representats dempeus i situats en un interior domèstic, i de clima intimista . - MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultòrica i l’ escena és rígida, teatral i poc espontània ). - COLORS vius (en tot). Predomini 3 grans taques : marró túnica , verd poma vestit núvia i vermell. - VOLUM : Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM ( natural de finestra esquerre). Contorns siluetes no traç negre, però delimitats . Predomini línia sobre color , perfila contorns siluetes de forma suau i natural ( solidesa escultòrica) . TÈCNICA I ESTIL
42.
43. - COMPOSICIÓ senzilla , però de marcada dimensió espacial, per la utilització de la PERSPECTIVA molt cuidada. VIRTUOSISME extrem : Domini perspectiva, llum (s’avança al seu temps), minuciositat i naturalisme . Recurs PERSPECTIVA : Representació objectes en línies horitzontals , tots col·locats en minuciós ordre . L’intent de superar la bidimensionalitat del quadre es complementa amb la disposició dels 2 personatges en primer pla , que prolonguen la seva simetria amb el punt central de les seves mans unides , el mirall a sobre seu i, sobre aquest, el canelobre d’aram , però també, mitjançant les línies de fuga de les posts o els taulons de fusta del trespol , les de les bigues del sostre , la disposició dels mobles i, sobretot, amb la utilització de la tècnica del mirall . TÈCNICA I ESTIL: PERSPECTIVA
44. - La disposició dels mobles , el marc arquitectònic i, sobretot, el recurs de la tècnica del mirall donen, també, gran sensació de PROFUNDITAT . - I crea un efecte de versemblant t ridimensional , que aconsegueix donar la sensació que hom pot penetrar dins la pintura i ésser-ne un dels testimonis , doncs, els personatges es poden entreveure reflectits al mirall convex, és a dir, van Eyck integra l’espectador dintre l’espai virtual de la seva obra ; i, a l’inrevés , dóna la possibilitat als retratats d’accedir des de la seva bidimensionalitat de la taula, al pla espacial de l’espectador situat en la paret invisible de l’alcova. - Això s’observa en el mirall del fons, el del marc amb 10 escenes representades de les 14 estacions del Viacrucis (el camí de Crist fins a la seva mort en el Gólgota, la Passió ). Allí es reflecteix tota l'habitació, vista des del darrere, incloent tot el mobiliari, el matrimoni, dues persones més i el finestral amb una vista de Bruges . TÈCNICA I ESTIL: PERSPECTIVA
45. La llum que rodeja l’escena crea sensació de realitat , una llum suau i difusa que penetra per la finestra i que embolcalla les formes delicadament. Colors són primaris i secundaris, freds i càlids que ajuden a aconseguir un major volum . Il·lumina de ple l’esposa i deixa a la penombra la part esquerre del llenç, creant una claror que es dissol , a poc a poc, en una atmosfera tangible . TÈCNICA I ESTIL LLUM COLORS
46. TÈCNICA REVOLUCIONÀRIA pels contemporanis, no tan sols per representar tridimensionalment el món visible , sinó perquè va tenir la gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures francoflamenques, i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL i la PERSPECTIVA AÈRIA , és a dir, la de les línies i la dels colors , que donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos . - Vasari (historiador italià del segle XVI, en la seva obra Vides ), menciona van Eyck com a l’ i nventor de la pintura a l’ oli , tanmateix, el pintor tan sols perfeccionà una tècnica que, de fet, ja existia com ha quedat demostrat posteriorment, perquè l’ús de l’oli com aglutinant del pigment es troba ja en obres del segle XIII. TRANSCENDÈNCIA - A destacar que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment de gran perfecció , emprant l’ oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures , aconseguia l’assecament de les capes i facilitava les correccions . - En conclusió, l’obra presenta els elements clàssics de l’escola flamenca , gust per les llargues vestimentes , que cauen en nombroses corbes i contra corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerç de les famoses teles flamenques ). - Pintor de gran influència posterior: Vermeer de Delft, Lluís Dalmau i Velázquez , perquè segons inventaris de l’època aquesta obra es trobava en la Col·lecció Reial de Madrid , i seria treta per un general francès durant la Guerra del Francès fins acabar en la National Gallery de Londres.
47. En ESPANYA , la influència flamenca destaca en: - Els catalans : Lluís Dalmau i Jaume Huguet . - En Castella sobresurten Bartolomé Bermejo, Jorge Inglés i Fernando Gallego . Taula de l’altar dels cancellers (1445) Lluís Dalmau Tremp sobre taula (285 x 310 cm) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona GÒTIC FLAMENC EN ESPANYA
48. Mare de Déu dels Cancellers (1445) Lluís Dalmau Tremp sobre taula (285 x 310 cm) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
49. La flagel·lació de Crist (1450) Jaume Huguet Tremp sobre fusta (106 x 210 cm) Musée du Louvre, París
57. Jan v an Eyck L’home del turbant vermell - Retrat. - Fons obscur. No es coneix la seva identitat. Mirada penetrant cap a nosaltres (l’espectador). Pintura summament realista, i no idealitzada.
58. Jan v an Eyck L’home del turbant vermell Pintura flamenca
63. Tymotheos (el músic Gilles Binchois) Jan van Eyck National Gallery de Londres RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA Jean de Leeuw Jan van Eyck Kunst Museum de Viena
65. L’obra és una fidel font històrica per a conèixer l’ estil de l’època , doncs ens informa dels mobles i l’enrajolat propis del moment. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París Pintura flamenca JAN VAN EYCK
66. La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges Pintura flamenca JAN VAN EYCK
67. Díptic de l’Anunciació (1435-1441) Jan van Eyck Oli sobre taula. Grisalla Museu Thyssen Bornemisza Pintura flamenca JAN VAN EYCK
68. Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 La data de naixença no se sap amb seguretat, se sol situar en la darrera dècada s. XIV. Confusió que ha provocat mal entesos a l’hora de datar les seves obres i seguir l’evolució del seu estil, donat que la major part de les seves obres datades i signades, sens dubte corresponen als darrers deu anys de la seva vida , tenint en comte un naixement posterior a 1390. Va néixer i va es va educar en l’è poca d’ apogeu del gòtic internacional : Estil pictòric molt elegant i refinat , ple de colorit, amb predomini de la línia corba i sinuosa ; es tracta d’un art de Cort , en el qual predomina l’art dels miniaturistes i la difusió del llibre il·luminat , el “Llibre de les Hores” . El centre artístic estava en París , i també en Dijon , on es va instal·lar la Cort de Borgonya . La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc “Juan sin Miedo”, a qui va succeir Felip el Bo , que als pocs anys va passar a ser el patró (mecenes) de Jan . JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
69. El Llibre de les Hores Compendi de resos i oracions per a ser recitades en cada una de les hores canòniques del dia, encarregat per Jean duc de Berry , entorn a 1410 . És, probablement, el manuscrit il·lustrat més important del segle XV . Consisteix en 416 pàgines , la meitat de les quals estan completament il·lustrades . Posseeix 300 lletres capitals . Va ser realitzat en el taller del germans LIMBOURG .
70. El Llibre de les Hores Aquesta làmina , adornada amb daurats, pertany al calendari més famós del món , el Llibre de les Hores del segle XV del Duc de Berry . La influència matemàtica dels musulmans era molt manifesta en Europa , com es pot veure per els signes numèrics hindús - aràbics per als 30 dies de novembre (anell interior del semicercle). Els tres anells següents prediuen les llunes noves durant 19 anys . Els tres anells exteriors contenen signes astrològics .
71. Amb el canvi de duc , també canvia l’orientació artística: la Cort s’estableix als Països Baixos , pertanyents al ducat de Borgonya, i els artistes es traslladen de París a Flandes i Brabant. Hubert , el germà major de Jan van Eyck, viu a Gant . Robert Campin , mestre de Rogier van der Weyden , va morir en Tournai i havia expandit el seu nou estil per tots els Països Baixos. Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors de la transició entre el gòtic internacional i la pintura flamenca . Pintors que vivien en un món urbà , amb alta densitat de població, dedicada al comerç . Els diners abundaven i l’ afany d’ostentació també, i existia un clima propici als encàrrecs artístics fora de l’àmbit de l’església i de l’aristocràcia. De fet, no es conserven dades sobre obres encarregades a Jan van Eyck pel seus patrons, el conte d’Holanda i el duc de Borgonya. Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants , alts funcionaris i clergues a títol particular. El nou art , la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin, està caracteritzat pel fort realisme . JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
72. El gòtic internacional havia donat mostres ja de la nova orientació artística , en la seva recerca d’un espai coherent i d’un major il·lusionisme. Paral·lelament a la renovació flamenca, en Itàlia s’havia produït un canvi radical respecte l’art tradicional europeu, amb l’arribada dels mestres del Quattrocento i les seves teories sobre: la percepció de la realitat, la perspectiva, la llum, la proporció i l’anatomia humana. Curiosament, cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una consciència artística tan forta com la de Jan van Eyck . Ni UCELLO , ni MASSACCIO , ni PIERO della FRANCESCA s’atreviren a signar, datar o donar dades personals en les seves obres. És més, cap artista ens ha llegat tanta informació sobre ell mateix com Jan van Eyck , que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les seus obres . JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
73. Els germans Van Eyck varen néixer en Maaseyck, Limbourg , a prop de Maastricht. Probablement, Jan es va educar amb Hubert , bastant més major que ell i pintor de gran renom , tot i que, en l’actualitat, no tenim cap obra documentada de Hubert. De la trajectòria de Jan, no es tenen notícies fins 1422 , en què sembla que va entrar al servei de Juan de Baviera , conte d’Holanda. Per a ell, pot haver realitzat set miniatures del Llibre d’Hores de Torí , desaparegut en un incendi. El seu primer treball conegut FOU una miniatura . Jan van Eyck és definit com un mestre del microcosmos . La major part de les seves obres no superaven el mig metre d’altura i l’univers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de simbolisme , que l’ha fet famós al llarg de la història de l’art. JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
74. En 1425 el conte d’Holanda mor i Jan passa automàticament al servei de Felip el Bo . El duc de Borgonya, el governant més poderós de la regió, cosí de Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal. Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort ; el duc l’havia d’apreciar molt, perquè va continuar fent grans favors a la viuda i fills, una vegada mort Jan. Siguin els que fossin els motius de tal consideració, evidentment no es basaven en la seva habilitat com artista, donat que no es conserva cap encàrrec del duc a Jan . De fet, era contractat pel duc com una mena d’ assistent de Cambra , i la major part de les comeses de Jan consistien en missions secretes, viatges i delegacions en nom del duc , el contingut dels qual es desconeix avui en dia. La seva nova posició el du a establir-se a Bruges ; després el duc el mana a Lille i, en 1426, rep una extraordinària recompensa per un viatge secret. Pot ser es tractés d’una expedició a València, on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte d’Urgell . L’ambaixada no fructificà, i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Península , que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck. JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
75. Aquesta vegada, l’objectiu és Portugal , per a casar-se amb la infanta Isabel, filla del rei . La missió de van Eyck era enviar el retrat de la princesa per a què el duc pogués decidir; Van Eyck era el més indicat per a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil , front a la idealització i l’elegància dels artistes del gòtic internacional . Van Eyck va estar dos mesos en la Península , un el va dedicar a fer dos retrats d’Isabel i l’altre a viatjar per Santiago de Compostel·la, Valladolid i Granada. En tan poc temps no va poder pintar res pels ibèrics, ni va deixar cap empremta del seu art . Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per l’obra de Lluís Dalmau , que va viatjar als Països Baixos per a conèixer el taller de van Eyck. El duc, finalment, acordà les noces i el 10 de juny de 1430 va crear l’ “Ordre del Toisó d’Or” per a commemorar l’ocasió. El collar del Toisó és la insígnia característica de la monarquia espanyola, heretada del primer rei de la casa d’Àustria, Carlos I , hereu a la vegada del ducat de Borgonya. JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
76. Finalitzada la missió, en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita , de família desconeguda. El matrimoni s’estableix, definitivament en Bruges . Jan continua amb les seves missions secretes : Hesdin en 1431-1432, Lille en 1432 i Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436. El motiu d’aquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo d’organitzar una Creuada a Terra Santa . En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills . Les característiques del seu art estan ja establertes: Realisme simbòlic , és a dir, objectes captat de forma quasi retratista , quotidians però plens , la majoria, de significats religiosos . Jan té el costum d’ inscriure llargs versicles en les obres religioses, preferentment del “Deuteronomi”, el “Llibre d’Isaies i de l’ ”Apocalipsi”. Escriu en llatí, grec i neerlandès . Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres, els seus retrats i, de vegades, proporcionen dades sobre ell mateix . Entre les inscripcions més freqüents es troba el lema adoptat pel pintor: "Als ich kan", que significa quelcom així com “el millor que puc", o "com puc" . JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
77. Els seus retrats eren demandats per l’ extraordinària fidelitat als seus models . Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anònims dels seus quadres , personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris, pastors de l’Epifania, etc. Altra característica de les seves obres és la presència de la llum , que casi sempre prové de l’esquerra . En els quadres religiosos explica perquè les seves vistes d’interiors de les esglésies eren tan naturals i estaven il·luminades d’aquella forma; les esglésies s’orientaven al nord i la llum arribava a l’interior des del sud (des de l’esquerra). Gran repercussió de la seva obra, que es va estendre des de la seva influència en l’art flamenc fins ben començat el Barroc . JAN VAN EYCK BIOGRAFIA I CONTEXT
78. Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda P érez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Tony Llacay i altres. Visualart. Comentari de totes les obres d’art de la selectivitat. Ed. Vivens Vives. 4ª reimpressió, Barna 2005 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat BIBLIOGRAFIA
79. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
