Kouros I Kore
- 1. KOUROS I KORE Autors: desconeguts Cronologia: Kouros d’Anàvissos, 530 aC. La Kore amb peple, 510-500 aC Localització: Anàvissos (Àtica) (Museu Nacional d’Atenes) i Acròpolis d’Atenes (Museu de l’Acròpolis). Estil: Grec arcaic Dimensions: 1,94 m i 1,21 m Material: marbre de Paros Tècnica: talla Formes: exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: policromia
- 2. ÈPOCA ARCAICA (segles VIII-VI a. C.). Context històric •ART I SOCIETAT •Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana •Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la classe mercantil sobre la terratinent •Les tiranies que s’imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia •L’art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials •Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics •L’aristocràcia comença a gastar les seves rendes en les ciutats •Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l’opinió pública i consciència d’unitat cultural i nacional de l’aristocràcia. La participació en els Jocs està reservada a l’aristocràcia •L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir efectes màgics o saludables. •Idea completament nova de l’art: l’art que només era un mitjà en la lluita per la vida i com a tal tenia sentit i valor passa ara a ser independent de tot valor pràctic, de tot profit, de tot valor extra estètic i es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme i harmonia, en pura imitació i variacions sobre la realitat: és el canvi més radical que ha passat mai en la Història de l’Art •Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art "inútil" producte d’un comerç puixant, d’unes ciutats enriquides, d’unes colonitzacions afortunades •Són en molts casos conscients d' estar creant, de ser artistes, milloren econòmicament però la societat, encara que estima les seves obres, en canvi els menysprea, la seva consideració social és baixa degut al treball manual •La música, la poesia, la filosofia eren les úniques arts nobles •Aquestes idees es mantindran amb pocs canvis fins al Renaixement.
- 3. CARACTERÍSTIQUES ARTÍSTIQUES (Època arcaica) Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant Urbanisme irregular, adaptació al terreny Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic Ceràmica. Del geometrisme a la figuració antropomòrfica Gran importància de l’escultura: Kuroi i Korai Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica Mai es presenta una dona nua: es busquen els efectes plàstics del cos sota els vestits i els plecs. El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos. No busquen la semblança: són retrats ideals
- 4. Període arcaic Somriure Cama avançada Ulls arcaic ametllats Frontalitat i Braços enganxats Músculs rigidesa Policroma al cos esquemàtics Influència egípcia Qui va ser Dèdal? Quina relació té amb l'origen de l’escultura grega segons la mitologia?
- 5. Koré pintada com l’original, i tal com s’ha conservat
- 6. Reflexen l’evolució de l’escultura, del 620 al 480 aC
- 9. Composició - Postura hieràtica - Frontalitat i simetria Eixos horitzontals - Eix vertical divideix el cos en dues meitats Forma de UU poc - Braços enganxats al cos i pronunciada als punys tancats pectorals, als genolls - Genolls poc naturals, cames musculoses - Pas en davant (cama esquerra avançada)
- 11. Cabells ordenats geomètricament Ulls ametllats i grossos Somriure estereotipat, intemporal (arcaic)
- 12. Les korai (en singular koré = noia)
- 13. Les korai anaven vestides amb una túnica fins els peus cenyida a la cintura. Es treballen els plecs de la roba, que cauen rígids. Pentinats més rics i ornamentats. Gest repetit d’oferir una fruita amb la mà. Restes de policromía…
- 14. Rigidesa Gràcia, elegància i refinament Trets arcaics Somriure tímid Ulls ametllats Llargues trenes que cauen sobre les espatlles Hieratisme Mà esquerra estesa, com Inexpressivitat oferint quelcom (fruit) Cama esquerra Vestit que cau rígid avançada marcant lleugerament els plecs, deixant veure formes del cos Simetria i repetició de formes Restes de policromia Braç dret enganxat al cos, puny tancat
- 16. Evolució de l’estil grec arcaic
- 18. Interpretació (Temàtica) Els kouroi (kouros, en singular) representaven déus, atletes o es feien com a recordatori a persones que havien mort. El kouros d'Anàvissos és l'escultura funerària d'un jove anomenat Kroisos. La inscripció diu: “resta trist i dret al costat de l’estela del finat Kroisos, lluitador de primera línia que el tempestuós Ares s’ha endut”. En general no fan referència a cap persona concreta. Els cossos es mostren amb total naturalitat, nus, tal i com anaven els atletes en les competicions esportives. El somriure és intemporal, de satisfacció amb ells mateixos. El temps en ells és com un present etern.
- 19. Les korai (kore, en singular, vol dir donzella) eren imatges que es creu que representaven sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot seguir la moda a través de les característiques dels vestits, i l’evolució a través de la disposició dels plecs. Aquesta kore du una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d’aquestes escultures. Moltes foren trobades en un dipòsit de l’Acròpolis d’Atenes on foren enterrades després de la invasió persa. Dimensions més reduïdes que els kouroi, poques superen les naturals.
- 20. Funció Tenien diverses finalitats: -Representar un déu -Ofrena dedicada a una diviniat -Loa d’un atleta vencedor -Estàtues funeràries Algunes porten inscripcions amb el nom de l’autor o dedicatòries a algun déu. El Kouros d’Anàvissos és una ofrena als déus. S’han trobat a diversos llocs de Grècia (sobre tot a tombes prop de Delfos), de l’Àsia Menor i de la Magna Grècia. Eren encarregades tant per particulars com per entitats públiques que tenien funcions diverses.
- 21. Models i influències L’estatuària egípcia fou el seu model, degut als viatges comercials i culturals fets pels grecs a Orient i la vall del Nil a partir del segle VII a C. En aquests viatges van poder veure les estatues colossals egípcies, amb les quals les d’aquesta època arcaica tenen gran similitud. També hi ha diferències, com la nuesa i la utilització de suport posterior. També en la talla de pedra es nota la influència egípcia (primer ho feien en fusta, les xóana, abans del segle VII a C). L’escultura arcaica fou precedent de la clàssica, en la seva evolució cap a formes cada cop més naturals.