El Discòbol (Miró)
- 1. DISCÒBOL (Miró) Catalogació: Cronologia: Cap al 450 a. C. Estil: grec clàssic Localització: Museu Nacional delle Terme (Roma) Anàlisi material: Dimensions: 1,53 m d’alt Tècnica: talla en marbre. Fosa en bronze Material: Marbre. (Còpia romana). Original en bronze Formes: escultura exempta Tipologia: dempeus
- 2. Miró Context històric: Miró va viure en l'època de màxim esplendor d’Atenes, quan la ciutat dirigia l’aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses. Treballà en la decoració de l’Acròpolis. La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven prestigi. Van fer-se també moltes escultures, en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que com veurem no buscaven assenblar-se a la persona, ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la bellesa ideal, l’home perfecte. Aquest va ser el cas de Miró. Miró fou un escultor i bronzista de gran prestigi. Segons Plini fou deixeble d’Agelades, fonedor d’Argos. Les fonts el recorden per la varietat de la seva obra, pel seu empeny en reproduir la realitat i per la seva preocupació per la simetria, i també li censuren el desinterès per reflectir les emocions i la seva obsessió pel detalls superficials. Tot plegat no desmereix la seva obra, tant feia animals, com la vaca de l’Acròpolis d’Atenes, com grups escultòrics com figures exemptes. Una de les seves primeres obres conegudes és un Heracles de bronze, reproduït en petit tamany (Boston). Les seves escultures es poden conèixer gràcies a les còpies romanes. Cercar-ne més informació.
- 3. Cal recordar les característiques de l’escultura clàssica: Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els canons (proporció matemàtica entre parts cos) Escultura equilibrada en l'expressió. Fidies es qui ho representa millor. Té dinamisme. Moviment (com per exemple el Discòbol de Miró) Flexibilitat als membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats. Contrapposto (cames). Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic. Perd frontalitat. Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus. El material segueix sent el marbre o el bronze. Naturalisme, intent d’actituds naturals. Braços desenganxats del cos.
- 4. Descripció
- 5. Elements formals: Instant El braç en el immobilitzat moment més alt, ens sentim obligats El cos descriu una a acabar l’acció, “S” que va del cap agafa l’impuls pel al peu aixecat del llançament. terra, combinada amb un arc que descriuen els Figura concebuda braços estesos per ser vista en un sol pla (frontal). La El torç no es visió lateral o correspon a l’acció posterior la fa vigorosa dels difícil de braços reconèixer. És més la impressió de moviment que la postura real dels atletes llançadors de disc. Es rebutja la simetria i repetició de formes del període arcaic.$
- 6. Composició Representació equilibrada del moviment plenament El braç que manté el resolta. Es disc fa de contrapès distancia del amb la cama en la qual hieratisme dels es recolza l’altre braç primers temps. Rhytmos: ordenació de Composició a les línies en moviment base de triangles (diagonals) i Marca tots els músculs línies corbes. en tensió que participen del Accentuen moviment sensació (expressivitat del cos) moviment La copia en marbre requerí un suport que l’original en bronze no tenia.
- 7. Jove atleta al precís moment de Miró volia evitar la llençar el disc simetria Els cabells són com un Cos humà en moviment. És casc de rínxols que no la captació del moviment en es diferencien els un un instant fugaç. dels altres. Certa calma inexpressiva al rostre. Somriure encara El costat esquerre és estereotipat com als Kouroi angular i obert i està regit per una ziga-zaga. El costat dret és llis i tancat, regit per una corba continua. Miró destacà com a bronzista. Composició plana, per ser Còpia romana en marbre. mirada de front
- 8. Visió lateral Visió posterior
- 9. Estil: L’Atenes de mitjans del segle V a C no només tenia l’hegemonia política dins del món grec, sinó també l’artística, provocant una unificació de criteris creatius d’arquitectes, escultors i pintors i altres artistes. Era l’inici del període clàssic, de la recerca de la perfecció. És evident el progrés en la resolució de problemes que s’estaven plantejant des del segle anterior per arribar a la síntesi perfecta, a l’equilibri clàssic, cosa que seria tasca de la següent generació. El Discòbol s’inscriu dins del classicisme inicial i per això encara mostra elements del període arcaic: cap, somriure i cabells. Influències de la primera època també en l’anatomia, tot i que el cos respecta el cànon de Policlet. El Discòbol representà un gran avanç en l’estudi del moviment, la tensió muscular i la integració de la figura en l’espai. L’original era de bronze. Aquest material permetia que l’escultura s’aguantés sola, en canvi a la còpia en marbre s’hi va afegir un tronc per suportar-ne el pes, que s’inclina cap en davant.
- 10. Interpretació (Temàtica) Representa jove atleta (Jacint? Que morí en uns jocs dedicats a Apol.lo) en la seva plenitud física. Ideal atlètic de l’època. Moment decisiu d’un llançament de disc, quan es dóna el màxim desequilibri del cos. És un instant fugaç en que l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc. Aquesta posició fou considerada aleshores com un gran avanç en la tècnica escultòrica. Va saber captar com ningú fins aleshores el moviment. Recercà formes noves, que ja s’havien intentat abans, però els atletes es representaven drets, en el primer temps de l’acció del llançament, quan només balancejaven el disc. Miró ho feu en el segon temps de l’acció, quan fa una volta amb tot el cos sobre si mateix, a més de balancejar el disc, i afegeix tot l’esforç muscular que fa al tercer temps, el de llançar el disc. Reconegut en l’antiguitat com un dels iniciadors del realisme, sense expressar emocions. És el llindar del classicisme Miró feu una vaca, a l’Acròpolis, que es confonia amb una real
- 11. Funció El Discòbol era destinat a ser exposat en públic, en llocs on tothom pogués veure qui havia guanyat una competició atlètica. Demostra la gran importància que per als grecs tenien els jocs atlètics i l’esport en general. Els atletes que hi participaven tenien una gran fama, i els seus cossos eren models de bellesa ideal. En el cas de Miró també aconseguir expressar el moviment en posicions violentes gràcies a l’observació d’aquests atletes en acció.
- 12. Altres obres de Miró Minotaure d’un grup Atena i Marsias perdut d’una font d’Atenes
- 13. Models i influències Trencà canons de l’escultura arcaica, tot i que va partir d’aquests. També fou influït per vasos de ceràmica pintats i estatues petites de bronze (bàsiques per entendre les grans escultures de marbre), on els artistes tenien més llibertat creativa i més facilitat tècnica, i on solucions que aportaren foren aplicades després en el marbre. En el Discòbol avançà molt en l’estudi del moviment escultòric. La tensió muscular i la interacció amb l’espai circumdant foren innovacions decisives per el futur de l’escultura.
- 14. Representà els trets del cos humà a la manera dels antics egipcis, encara restes d’influència egípcia.