6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
- 1. Orígens i expansió de la Corona de Castella
- 2. Orígens i expansió de la Corona de Castella • A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada Cantàbrica s’hi va formar el regne d’Astúries. •Més endavant es va convertir en el regne de Lleó. •La unificació definitiva del regne de Castella i del de Lleó al segle XIII, amb el nom de Corona de Castella, va permetre a aquest regne dur a terme l’ocupació militar de la majoria dels territoris musulmans peninsulars.
- 3. El regne d'Astúries • En aquest territori s’hi van refugiar alguns nobles visigots. Un d’ells, Pelagi, obtingué una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga (722). • Aquest fet ha estat considerat l’inici de la Reconquesta, és a dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres que ocupaven els musulmans. • Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II, van crear un regne al voltant d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries, que es va independitzar de l’emirat de Còrdova. Es va expandir cap a l’oest i arribà a dominar part de Galícia.
- 4. El regne de Lleó • A la segona meitat del segle IX Alfons III (866-910) va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i ocupà els territoris des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero. •Per controlar millor les noves terres i protegir els pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i va prendre el nom de regne de Lleó. Les terres es repoblaren amb càntabres, gallecs i bascs, que formaren viles, comunitats de pagesos lliures amb petites parcel·les de terra. •Durant el segle X, amb la proclamació del califat, Al-Andalus va incrementar la força militar i va organitzar diverses expedicions militars. •Les ràtzies encapçalades per Almansor van saquejar i destruir nombroses ciutats lleoneses.
- 5. Els regnes cristians occidentals
- 6. La formació del regne de Castella • A l’origen Castella era la frontera oriental del regne de Lleó, una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans. •Alfons III va fortificar aquest territori amb la construcció de nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de Burgos. •Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i fou governada per comtes. Un dels comtes, Ferran González, aconseguí independitzar-se i transmetre en herència el comtat de Castella al seu fill. Després d’uns anys de dependència, Ferran I (1037-1065) el convertí en regne independent, unint-hi el regne de Lleó.
- 8. Castella encara incorporada a Lleó, 1029-1035)
- 9. Els primers repoblaments • A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en massa de la vall del Duero. • En aquestes zones s’hi van formar comunitats de pagesos lliures que tenien petites parcel·les de terra (alous) i vivien en petites cases aïllades però properes entre si, formant una vila. • Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia els afers d’interès col·lectiu. • Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians, però també hi havia molts cristians mossàrabs.
- 10. La conquesta de la vall del Tajo • Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila. • També va conquerir Coïmbra i va obligar els musulmans de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs. • Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a prendre la iniciativa en l’ofensiva contra Al-Andalus. • El seu fill, Alfons VI (1065-1109), va continuar l’expansió i va aconseguir ocupar Toledo (1085), l’antiga capital visigòtica. La frontera del regne arribà més enllà del Tajo.
- 11. Toledo, ocupada el 1085, per Alfons VI
- 12. La creació de Portugal • El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca. • A la seva altra filla, Teresa, li va deixar el comtat de Portugal. • L’any 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va proclamar rei de Portugal. A partir d’aleshores, Portugal va ser un regne independent. Urraca, filla d’Alfons VI
- 13. Els repoblaments comunals • A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels atacs musulmans va enfortir els nobles i els monjos, que tenien castells i monestirs emmurallats. • Per tal de protegir-se, molts pagesos lliures es van posar sota la protecció d’un senyor; així van perdre el domini de les terres i es van convertir en serfs. • A partir del segle XII, en què els reis cristians van conquerir territoris molt poblats per musulmans es va aturar el repoblament espontani i els reis van organitzar el repoblament de les ciutats frontereres (repoblament comunal).
- 14. L'arribada dels almoràvits • L’agressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques islàmics. Per defensar-se, van demanar auxili als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica, els almoràvits. • Els almoràvits van aconseguir deturar l’avanç dels regnes cristians del nord a finals del segle XI. • Els reis cristians van poder conservar la ciutat de Toledo, però van haver d’abandonar València, que havia estat ocupada l’any 1092 per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.
- 15. La “Reconquesta” als segles XI i XII
- 16. Repoblaments • Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials. • Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. Després de la seva mort el regne es tornà a dividir per qüestions d’herència. • La reunificació definitiva es va fer el 1230, en què Ferran III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu pare. • De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de Castella.
- 17. Els almohades i Las Navas de Tolosa . Un nou imperi islàmic s’havia format al nord d’Àfrica, i van ocupar la península durant la segona meitat del segle XII. . Els cristians s’hi enfrontaren molts anys per les terres entre el riu Tajo i Sierra Morena. El 1212 van ser derrotats els almohades a la batalla de Las Navas de Tolosa, on s’uniren els reis de Castella, Navarra i Aragó.
- 19. L’avanç cap al sud . Després de la derrota dels almohades els reis cristians iniciaren l’avanç cap el sud del Tajo per ocupar la vall del Guadalquivir. . El regne de Lleó ocupà les terres d’Extremadura (1230), i després de la unió amb Castella, Ferran III el Sant va conquerir Còrdova (1236) i Sevilla (1248). El seu fill Alfons X el Savi va arribar a Cadis i Múrcia. . Portugal va conquerir les terres que té avui, fins a Faro (1249) . A finals del segle XIII només quedava el regne nassarita de Granada com a territori musulmà. Un altre poble del nord d’Àfrica va venir a ajudar-lo, els benimerins, que foren derrotats a la Batalla del Salado per Alfons XI (1340) i conquerí Algesires. . Molts musulmans fugiren o foren expulsats cap el nord d’Àfrica. El territori el repoblaren lleonesos, castellans o bascos . Gran part d’aquest es va repartí en latifundis entre nobles, clergues i ordres militars que havien ajudat en les campanyes, i dedicaren les terres a pastura.
- 20. Economia i societat a la Corona de Castella El predomini de la ramaderia . L’activitat de la majoria de la població era l’agricultura cerealística (blat, ordi, civada…) però també hi havia comercians de l’oli o el vi. . L’activitat econòmica bàsica, però, era la ramaderia ovina (merina) que donava molta llana per a ser exportada. . La propietària dels grans ramats era la noblesa castellana, que van fundar l’Honrado Concejo de la Mesta per defensar el seus interessos el 1237.
- 21. Les rutes de la llana . La major part de la llana s’exportava als Països Baixos (Bruges) on la manufacturaven. Una petita part es quedava a Castella. . El comerç de la llana es centrava a Burgos des d’on sortia cap al nord, on s’embarcava cap a Flandes. Aquest fet a revifar l’activitat comercial de la Meseta Nord on aparegueren fires i mercats, com a Medina del Campo. . Els vaixells que portaven la llana cap al nord d’Europa eren comandats per mariners bascos i càntabres, que al segle XIII fundaren l’Hermandad de la Marina de Castilla.
- 22. El poder de la noblesa . Els monarques havien concedit la major part de les terres a nobles, Església i ordres militars a mesura que la conquesta estengué cap el sud. Aquests eren també els grans beneficiats de l’exportació de la llana. . Nobles i clergues tenien també un gran poder, que moltes vegades s’imposava fins i tot al del propi rei. La burgesia en canvi tenia molt poca força, ja que la manufactura i el comerç no va ser prou important com per convertir-la en una classe poderosa. . Els interessos dels grans propietaris de ramats, que volien els beneficis ràpids de l’exportació, s’imposà per sobre dels artesans i comerciants que volien que la llana no sortís de Castella.
- 24. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval El regne de Castella era un Estat únic, amb unes úniques corts i les mateixes lleis per a tot el territori. Les principals institucions eren: Tenia amplis poders (declarar la guerra, fer lleis, La monarquia jutjar...). A més hi havia el Consell Reial, la cúria, la cancelleria i la tresoreria. A partir del segle XIII els nobles s’enfrontaren el rei per limitar-li el poder. Les Corts Les Corts de Lleó foren les primeres de la Península. Al segle XIV es formaren les Corts de Castella i Lleó. Tenien funció consultiva, mai va fer lleis. Aprovaven impostos, fet que va fer que els privilegiats deixessin d’assistir-hi. Els municipis Primer els consells municipals estaven oberts a tota la població, però després foren substituïts pels capítols, controlat per la noblesa ramadera. Despres sorgí el corregidor que representava el poder reial a les ciutats i presidia els capítols.
- 25. La crisi a Castella . En aquest regne fou menys forta que a la Corona d’Aragó. Els nobles, davant la crisi, exigiren als monarques la restauració dels seus privilegis i l’ampliació de les seves terres. . Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar-se desenvolupant l’economia urbana i afavorint als artesans tèxtils evitant l’exportació de la major part de la llana. L’alta noblesa i l’Església s’hi enfrontaren i proposaren al seu germà Enric com a rei. . La burgesia i la petita noblesa van donar suport al rei, i esclatà una guerra civil, triomfant el bàndol nobiliari. Enric de Trastàmara fou proclamat rei de Castella amb el nom d’Enric II.
- 26. La nova dinastia dels Trastàmara . Aquesta dinastia va estar dominada per l’alta noblesa. Enric II s’anomenà el de les Mercès (1369-1379) per concedir privilegis i riqueses als nobles que l’havien ajudat a fer-se amb el tron. . Els dos monarques següents, Joan II (1406-1454) i Enric IV (1454- 1475), van afrontar diverses revoltes nobiliàries que sovint eren guerres civils. . Aquests enfrontaments continuats foren una de les causes de la paralització de les conquestes en aquest temps. Enric II