Pla Cerdà
- 1. El Pla Cerdà Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola Súnion Oriol Nogueras – www.onogueras.com
- 2. La Barcelona Romana • Segles I a V dC
- 3. La Barcelona Romana • Segles I a V dC
- 4. La Barcelona Medieval • Posterior als romans – Alta Edat Mitjana – Muralla romana va perdurar molt temps – Espai interior per institucions i espais sagrats – Perifèria classes populars
- 5. La Barcelona Medieval • Baixa Edat Mitjana – Creixement població – Excés població for a muralles – Jaume I construeix segona muralla (s.XIII) Muralla de Jaume I segle XIII
- 6. La Barcelona Medieval • S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement • Segona muralla va quedar petita • Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera muralla
- 7. La Barcelona Medieval • S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement • Segona muralla va quedar petita • Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera muralla
- 8. Els carrers medievals • Estrets i petits • Feina artesans al carrer • Mercats improvisats • Barri de la Ribera
- 9. La Pesta Negra • Port de Barcelona 1348 • Va durar uns anys més els rebrots • La població es va reduir un 40%
- 11. Barcelona 1706
- 12. La Barcelona post setge 1714 • Decrets Nova Planta 1716 • Barcelona ciutat fortificada - reprimida • Construcció Ciutadella (Verboom) – Enderroc part del barri del Born
- 13. La Barcelona post setge 1714
- 14. Barcelona 1843
- 15. Context polític-social. XVIII i XIX • Barcelona = Plaça forta militar – Manteniment d’espais militars • Muralles, torres, fortaleses… – Imposicions producte de la Guerra de Successió, difícils de superar • Anti-catalanisme creixent • Lluita de classes: Obrers vs. burgesia • Procés d’industrialització accelerat
- 16. Condicions de vida intramurs s.XIX • Alt creixement demogràfic – 115.000 (1802) a 187.000 (1850) • Muralles impedien expansió – Creixement vertical única solució (edificis sobre edificis) • Altíssima densitat – manca d’higiene – Epidèmies, malalties – Infraestructures hidràuliques obsoletes
- 17. Condicions de vida intramurs s.XIX
- 18. Barcelona pre-Cerdà • Obres poc destacades fora muralles: – Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la Rambla) – Urbanització Hortes de Sant Pau – Primeres vies connexió ciutat-entorn: • Connexió Sants, Gràcia, Clot… – Passeig Gràcia – Passeig Sant Joan
- 19. Barcelona pre-Cerdà Finals del segle XIX Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons
- 20. Derrocament muralles Moviment de protesta contra el govern central per enderrocar les muralles, al 1854, producte d’una epidèmia de còlera
- 21. Derrocament muralles • Ajuntament solicità el derrocament al Ministeri de la Guerra durant anys: – Necessitats: • Industrials • Comercials • Demogràfiques • Turístiques • 1854 fou autoritzat per Madrid: – Exigència de mantenir: • Ciutadella • Montjuïc • Muralla de Mar
- 22. Derrocament muralles Porta de Canaletes abans del derrocament
- 24. Derrocament muralles Castell de Montjuïc
- 26. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Francesc Soler i Glòria
- 27. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Josep Fontseré
- 28. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Miquel Garriga i Roca
- 29. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs
- 30. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs • Projecte radial fins municipis del pla • Àrea eixamplada entre Gràcia i Casc antic • Zones residencials espais centrals, classes benestants • Zones industrials (zones amb aigua) – Nord => Sant Martí – Sud=> Sants
- 31. Ildefons Cerdà (1815-1876) • Home polifacètic: – Enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, milicià… • Família de comerciants osonencs • Ideologia progressista, 1850, diputat a les Corts per Barcelona – Durant el Bienni progressita fou comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional
- 32. Ildefons Cerdà (1815-1876) • 1868 va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona – Proclamació de la Primera República el 1873 • També fou president de la diputació – Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía. • Morí mig arruiant pels impagaments del Govern
- 33. El Pla Cerdà
- 34. El Pla Cerdà • Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys abans de la invenció de l’automòbil) – Voreres de 5 m, i calçada de 10 m • Vies de 50 m (transcendentals) – Travessar ciutat i unir poblacions veïnes • Xamfrans – Illes de cases Octogonals, no quadrades, per facilitar circulació a les cruïlles
- 35. El Pla Cerdà • Edificis 4 pisos d’alçada – Espais ajardinats entre ells – Construcció només a dos costats de cada illa • Projecte igualitari – Divisió de la ciutat en: • Barris (5x5 illes) • Districtes (10x10 illes) • Sectors (20x20 illes) – Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc… • Nou centre urbà: Plaça de les Glòries: – Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i gran Via)
- 36. El Pla Cerdà
- 37. El Pla Cerdà • Opositors: – Autoritats municipals • El pla abastava 5 municipis • Topava amb el concurs del 1859 – Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants – Propietaris dels terrenys • Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més beneficis – Altres arquitectes • Pla monòton • Corrents d’aire!!
- 38. Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà El Pla Cerdà
- 39. El Pla Cerdà • Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863 – Construcció a 3 o 4 costats de cada illa – Integració ferrocarril semi-soterrat – Macroïlles de 4x4 per posar: • Trens, fàbriques i jardins.
- 40. El Pla Cerdà • Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat per Madrid el 1860 – Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment – Forces reticències del municipi i de classes benestants: • El van retallar: – Illes quatre costats – Més alçada dels edificis – Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.
- 41. El Pla Cerdà • El pla Cerdà va oferir al Modernisme arquitectònic un espai per portar a termetota la seva creativitat Casa Macaya, Puig i Cadafalch Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- 42. Bibliografia • Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/ • Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB • Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org • Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf • Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j