Fotografia Digital - Noctura i d'estudi
- 1. Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2017 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com
- 3. Fotografia nocturna Captura l'escassa llum nocturna usant elevats temps d'exposició. A vegades, certs complements de llum artificial. El moment més idoni és l’immediatament posterior a la posta de sol o l’anterior a la sortida. MATERIAL • Trípode: Necessitarem un bon suport. • Disparador remot o autodisparador: Per poder disparar i aturar la presa sense necessitat de tocar la càmera i, així, evitar la trepidació. • Llanternes i/o flaixos: Per il·luminar les escenes sent bàsica la seva utilització.
- 4. MATERIAL ADDICIONAL • Una llanterna frontal: D’aquelles que es col·loquen al cap. Una cosa molt necessaria quan es camina de nit. • Un llum vermell: El motiu és que pots deixar la llum encesa i no afectarà a la fotografia • Botes de muntanya • Bateries recarregables: Moltes i ben carregades. No és estrany estar al mig del no-res Ii quedar-se sense bateria. Recorda: Amb el fred, I més si és hivern, les bateries duren menys.
- 5. Configurant la càmera i l’escena Fora tots els automatismes de la càmera: El que volem és tenir un control total de la presa, i l'única manera d'obtenir-ho, serà configurant tots els valors manualment. • Enfocament: El manual. Podem utilitzar la llanterna per enfocar un punt abans de disparar. • ISO: valor més baix possible • Més ISO = menys temps necessitarem d'exposició • Obtenir més nombre d'estrelles = en augmentar l'ISO, el sensor registra més llum, i això inclou a les estrelles que no veiem. Un cas que ens pot ser útil un ISO extremadament alt (3200), seria per fotografiar la via Làctia. • Diafragma: amb valors sobre 4-5.6. Si volem obtenir més traces d'estrelles, i no volem que el ISO, podem obrir el diafragma.
- 6. • Temps d'exposició: És el pilar base de la fotografia nocturna. Configurem la càmera en mode BULB, per controlar el temps de la fotografia. • Balanç de Blancs: Fer proves amb diferents configuracions per obtenir la tonalitat desitjada. • Llum: Font d’il·luminació. • Flash: Flash extern en manual (no TTL) = llum blava Donar tocs de flaix a baixa potència, encara que això suposi haver de disparar 14 o 20 vegades. Aconseguirem il·luminar més uniformement, i obtenir ombres més suaus. • Llanternes: Blavoses o fredes / grogues o calentes Es pot controlar molt millor el feix de llum, el seu focus és més petit i manejable que el flaix.
- 8. Fotografia crepuscular És l'interval abans de la sortida o després de la posta del Sol, durant el qual el cel es presenta il·luminat de manera tènue, suau, i on els colors del cel s'allunyen del blau habitual del dia • Quan? A l'hora de l'alba, al vespre oa l'anomenada "hora blava” • Ús de diafragmes tancats: f8, f11 a F22 o F32 (recordeu que en els extrems F22 o F32 els objectius solen baixar bastant la seva qualitat) • En utilitzar obertures molt tancades, obtenim fotografies amb gran profunditat de camp. On pràcticament tota l'escena es troba enfocada. • Si el temps d'exposició és molt curt, no sol fer falta trípode però com en gairebé tota la fotografia de paisatge, resulta recomanable el seu ús per a minimitzar al màxim la possible trepidació
- 9. • El temps d'exposició varia moltíssim depenent de la llum ja que en pocs segons pot canviar l'atmosfera. • Se sol emprar la ISO més baixa possible de la càmera (100 o 200) • Pel motiu anterior, no solen presentar-se problemes de soroll
- 12. Fotografia nocturna urbana • Quan? Des del capvespre, tota la nit i l'alba • Ús de diafragmes tancats també: Normalment entre f8 i f16, sent aquesta última un bon punt de partida. • En utilitzar obertures molt tancades, obtenim fotografies amb gran profunditat de camp, pràcticament tota l'escena es troba enfocada. • Temps d'exposició llargs (entre 1 "i 30", és l'habitual) • Sol ser fàcil enfocar amb l'autofocus • Se sol emprar la ISO més baixa possible de la càmera (100 o 200) tot i que en moltes ocasions podem emprar ISOs altes per aconseguir destacar certs detalls de l'escena • El nivell de soroll és moderat
- 13. Tipus de situacions Hora Blava L'hora prèvia a la sortida del sol i la prèvia a la seva posta. Aquesta llum té certes particularitats: • La llum natural és molt difusa, el que es tradueix en una alta qualitat de la il·luminació de l'escena. • La situació del sol respecte a l'horitzó fa que es produeixin els espectaculars albes o capvespres plens de colors càlids. • Les ciutats estan enllumenades mitjançant la llum artificial de fanals, edificis, cartells publicitaris, etc, amb el que es barreja la llum natural amb l'artificial, podent captar cels i construccions urbanes il·luminades simultàniament.
- 14. Contaminació lumínica moderada La temperatura de color ens permet modificar els tons de la fotografia. • Podem potenciar els taronges pujant la temperatura de color amb l'ajust preestablert de Ennuvolat (6000 i 7000 graus Kelvin) • Si volem tons més blavosos, utilitzarem l'ajust preestablert de Tungstè (3200 graus Kelvin). • En RAW, podreu canviar fàcilment la temperatura al processat.
- 16. Fotografia nocturna de llarga exposició • Se solen emprar diafragmes una mica més oberts per capturar més llum (des de f/2.8 a f/8) sent un bon punt de partida f/5.6 • Se solen utilitzar focals més angulars per mostrar escenes de forma més àmplia (10 a 16 mm). • Temps d'exposició molt més llargs. Parlem de 30 segons fins a diversos minuts, en funció del que busquem. • Compondre és difícil. Per això, podem utilitzar la ISO més alta possible i disparar una fotografia de diversos segons per veure la composició a la pantalla. • Es sol usar la ISO més baixa possible (normalment 100) per minimitzar el soroll de la fotografia. Això, però, augmenta el temps d'exposició, que també provoca soroll. Cal trobar un equilibri entre el temps d'exposició (proporciona el moviment dels núvols i les estrelles) i la ISO (que com més alta més soroll genera).
- 17. • És obligatori disparar en RAW, pels avantatges que ofereix aquest format en qüestions, sobretot, de postprocessat. • Encara que el més habitual és la ISO 100, podem treballar fins a ISO 1600. • Per poder treure la via làctia haurem d'usar ISO 1600 o superior
- 18. RECORDAREM: • Sensibilitat ISO, com més baixa menys soroll tindrà la fotografia. La recomanació és treballar a 100 ISO, però si la vostra càmera té poc senyal de soroll i teniu una mica de pressa, podeu pujar la sensibilitat. • Diafragma, com més obert, menor serà el temps d'exposició i també més estrelles sortiran a la fotografia. • Obturador, gairebé sempre treballarem en la posició BULB per poder fer exposicions llargues. El temps d'exposició determinarà si tenim les estrelles com traços o com a punts. Si volem tenir les estrelles com punts, hem d'aplicar la següent fórmula per obtenir el temps màxim d'exposició: Multipliquem la distancia focal per 1’5 i dividim 500 el resultat anterior
- 19. Exemple: Treballem amb el zoom 18-55mm, en la posició més angular que és 18mm. 18 × 1,5 = 27 Dividirem 500 per aquesta quantitat 500/27 = 18,5 segons Per aconseguir que les estrelles surtin com a punts exposarem 18,5 segons.
- 20. La lluna i les estrelles Els núvols, l'estat de la Lluna, i saber ubicar l'estrella polar són fonamentals en aquest tipus de fotografies. La lluna Es mou en el cel (encara que realment és la Terra). Tenir-ho en compte perquè no ens aparegui una taca (Lluna en moviment) en la fotografia. Temps curts d'exposició i, per treure la lluna estelada tancar el diafragma (per exemple un f/8). Estrelles Estrelles fixes en la imatge = pujarem l'ISO i no exposarem molt de temps. Per evitar moviment d’estrelles: segons la focal utilitzada, dividir 500 per la focal, i el resultat ens donarà el temps d'exposició màxima.
- 21. Estrella polar Per tenir el control total del comportament de les estrelles hem de saber la posició de l'estrella Polar. Si incloem l'estrella Polar en la nostra composició, i fem una fotografia d'uns 10 minuts com a mínim, obtindrem una foto circumpolar.
- 22. La Via Làctia Pujar l'ISO des dels 1600 en endavant i que no hi hagi Lluna o molt poca. Google Sky (aplicació mòvil): Podem localitzar de manera fàcil i molt precisa totes les constel·lacions, inclosa l'estrella Polar. És gratuït. Els Núvols i el Vent Núvols lleugers o núvols en moviment que alternen amb clars. Podem realitzar llargues exposicions i obtenir uns efectes molt impactants en les nostres imatges. La pràctica dirà quant temps s’ha exposar per aconseguir efectes diferents amb els mateixos núvols. Si hi ha vent, les branques dels arbres ens sortiran mogudes. CAS PRÀCTIC http://www.dzoom.org.es/fotografia-nocturna-de-larga-exposicion-un-caso- practico/
- 23. Fotografia d’estudi Fonts de Llum Llum continua • Són totes aquelles fonts de llum que "brillen en tot moment". • Llum fluorescent, un llum de tungstè, un reflector led o un focus halogen, etc. • Permetrà que el motiu, aquest constantment il·luminat independentment de si dispares o no la teva càmera. • Permetrà observar amb tot detall com la llum incideix en el teu model, les ombres que es formen, etc.
- 24. Flaix extern • És la font de llum més potent, compacta i versàtil. • És fàcil de traslladar i pots disparar-directament sobre els teus motius o rebotarlo o difuminar-segons ho creguis convenient. • Treballar amb un conjunt d'ells: a col·locar-los al voltant de l'escena i disparar remotament, podràs il·luminar-sense cables ni connexió a la xarxa elèctrica.
- 25. Flaix d’estudi • Són més potents que els flaixos externs i poden ser amb o sense generador incorporat depenent de la mida de l'estudi. • La seva potència i versatilitat els fan ideals per modelar la llum en l'estudi. • S’ha de col·locar per davant algun dels tants accessoris disponibles (difusors, bresques d'abella, gelatines, etc.) de manera que es pot fàcilment aconseguir els efectes que estiguis buscant. • Són llums fiables, duradores i molt robustes.
- 26. Llum de modelatge • Els flaixos tenen un desavantatge: et resultarà molt difícil jutjar l'aspecte final que tindrà una fotografia, quan la il·luminis amb un flash ja que el mateix, no il·luminarà l'escena fins a ser disparat. • Molts dels flaixos d'estudi, porten làmpares que emeten una llum contínua amb el mateix efecte de llum que l'emesa pel flaix. Així, podràs treballar l'escena tot i que els flaixos no s'hagin disparat encara. • No és tan potent ni té exactament les mateixes propietats que el flaix d'un flaix.
- 27. Accessoris Pantalles reflectores • Aquestes pantalles són molt utilitzades a l'hora de modelar la llum ja que et permetran reflectir, intensificar o reduir-la. • Depenent del material amb què està feta la seva superfície, la llum es reflectirà d'una o altra manera: canviarà el seu color, l'adreça, la intensitat, etc. • Existeixen de diversos tipus: blanques per dispersar la llum, daurades per aconseguir una llum més càlida, platejada per a una llum més freda, negres per absorbir-la.
- 28. Finestres de llum o “softbox” • Permetran suavitzar la llum del flaix o font de llum que estiguis utilitzant. • Al situar per davant d'aquests, fan de la llum que la travessa, més difusa i natural. • També pots dirigir la llum ja que, en tenir només una banda translúcid, la llum es concentra allà. • Depenent del material amb què estiguin fabricats, de la seva mida i de la distància a la qual siguin col·locats del subjecte, la llum serà més o menys natural, és a dir, més o menys difusa.
- 29. Para-sols o "paraigües” • Permetran rebotar la llum del flaix en aquests de manera que "la taca de llum" sigui molt més àmplia. • La llum arribarà al teu subjecte d'una manera molt més suau i natural. Depenent de com prop o lluny col·loquis al flaix del para-sol, la duresa o suavitat de la llum variarà. • Es troben en diversos colors: blanques, platejades, daurades o translúcides. Les blanques i translúcides et permetran assolir llums més suaus, mentre que les platejades o daurades la concentraran.
- 31. Accessoris diversos Tamboret alt: Els models posen més còmodes asseguts, que sigui discret (tot negre o en color neutre que no destaqui) Ventilador: Moviment al cabell. En teniu prou amb un de normal, jo he vist professionals que usaven el vent de l'assecador del perruquer. Fons de tela, vinil o cartolina: Una paret intada de blanc, negre o gris us val, però per poder tenir on triar, hi ha molts fons de colors i materials. Atrezzo de tot tipus: Sofàs, butaques, catifes i tot el que vulguis sense desitges muntar una escenografia per les teves fotos.
- 33. Plantejament 1. Nocturna 1. Fotografia crepuscular. 2. Fotografia nocturna urbana. 3. Fotografia nocturna de llarga exposició • Disparar en JPG+RAW. • Utilitzar la regla de terços i diferents plans i enquadraments. • Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 15: Fotogrfiia nocturna”.